Comentaris a: Històries de tren - 2

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Fri, 14 Mar 2008 12:08:59 +0000

A veure, Barbollaire, potser sí que ets desendreçat, no t’ho sabria dir, però no sembla pas que et vagi tant malament. Si ets un mimat! Tantes nines, tans petonets dolços… què més vols?

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 13 Mar 2008 22:27:55 +0000

Doncs mira Noves Flors, una altra bona idea. Doncs sí que continuaré la història… a partir d’aquí inventada!

By: novesflors

novesflors — Thu, 13 Mar 2008 18:57:38 +0000

Mira, potser els dos personatges de la teua història estaven experimentant, tal com tu suggeries en el post anterior.

By: barbollaire

barbollaire — Thu, 13 Mar 2008 15:10:54 +0000

“Podria ser… a vegades a la gent se’ns barregen els calaixets de sentiments que segons diuen haurien d’estar ben classificats i separats.”

Doncs jo sóc un desendreçat… I així em va! X¬DDDDDDD!!!

Perdó, perdó, perdó… Segurament no té gràcia… PErò porto un dia espès…

Petonet dolç… :¬)**

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 13 Mar 2008 14:47:32 +0000

Ja veig que pensava bé, la jove narradora de la nostra història que hi havia moltes coses a desxifrar.

Striper, si només fos la cara! Penso i ja m’intriga força, ja, no et pensis… a més a més de l’expressió per on devia anar el pensament.

Monalitza, no ´té cap mèrit. Em desplaço amb tren. Els viatges a vegades són rutinaris i avorrits i no hi passa res, però de tant en tant la vida ens regala algun moment digne de ser observat. I l’aprofito.

Xexu, podria ser que fossin amants… però jo crec que hi havia molta prudència, molta delicadesa, molta contenció encara. Potser encara no, només les ganes.

Albert, m’alegro que t’agradin les meves històries. Gràcies a tu per ser-hi també i pels teus comentaris.

Josep Manel, podria intentar filar-la… acabar-la. De viatge en viatge… o hauré de baixar rere seu per saber-ne més coses? Hi pensaré.

Barbollaire, potser si que tens raó, apuntava al Xexu la possibilitat que encara no fossin amants. Tal com tu interpretes podrien ser amics, amb la tendresa i la complicitat dels amics, dels amics de tota la vida, dels amics de l’ànima. Desig? Podria ser… a vegades a la gent se’ns barregen els calaixets de sentiments que segons diuen haurien d’estar ben classificats i separats.

Bé, gràcies a tots… si m’hi ajudeu tant, potser si que continuaré la història.

By: barbollaire

barbollaire — Thu, 13 Mar 2008 10:17:35 +0000

Nina… Potser si que acabaràs especialitzant-te en històries d’amors als trens!! ;¬P!

Però és que tens la mà trencada! És tan real… Tan… creïble!!!

Aquest parella s’estima… Ho diuen els ulls d’ells… “L’absència” d’ella…

Però tal i com ho expliques. Sembla que entre ells, a diferència de la parella de la primera història, i hagi alguna cosa per sobre de la passió, no?

Tota l’historia traspua tendresa, complicitat… Si m’apures… desig!. Però en to relaxat. Confiat…

Ei! o no! jajajajajaja!! Què l’autora ets tu i jo segur que m’he “empanat” de mala manera, amb aquesta interpretació…!

Com continua l’història? No ens deixaràs així, oi?

Un petonet dolç, nina :¬)*

By: josepmanel

josepmanel — Thu, 13 Mar 2008 09:32:51 +0000

Dues persones que s’estimen però que encara no coincideixen totalment en el corrent de la vida (parades diferents), compartint brevetats… vas a acabar de filar aquesta història?

By: Albert Torrents

Albert Torrents — Thu, 13 Mar 2008 09:24:39 +0000

M’encanta aquest recorregut, aquest viatge que ens has regalat. genial. gracies per ser-hi.

By: XeXu

XeXu — Wed, 12 Mar 2008 23:55:51 +0000

Amants potser? Semblava que hi havia molt amor aquí, però falten moltes coses per saber. Cada història és un món.

By: MoNaLiTzA

MoNaLiTzA — Wed, 12 Mar 2008 23:38:16 +0000

Ahir et vaig llegir l’altra història de tren i aquesta nit passada hi he somniat.
Alguna cosa em devia quedar en el subconscient
Escrius que dóna gust!
Bona nit, Carme.