Au, va! Barbollaire, som-hi! que la Monalitza s’impacienta. Les motxilles a punt, la música dels Esquirols
“Del cor de les Guilleries, sortirà un gran espetec, que en faran ressons de guerra les parets de Tavertet. Des de Sau a la Cellera, des d’El Far al Matagalls, el trabuc d’en Serrallonga tornarà als amagatalls. Torna, torna Serrallonga…”
Tres cotxes… plens:
en Josep Manel (que s’ha acabat de decidir),
la Carme (somiadora, que vol abandonar el costipat per allà dalt),
en Barbollaire (amb algunes nines, però no totes… aaiiiix!),
Monalitza (posant ordre i impacientant-se),
David (que col·lecciona silencis),
l’Anna (buscant la pau),
l’ Striper (qui sap si ens donaràs gaire marxa? Ja estàs en plena forma?),
Camino Incierto (per oblidar els dolors i dies dolents),
Albert (el que vol cremar adrenalina),
en Queralbs (buscant tranquil·litat),
Maria Isabel (desconnectant d’obligacions ineludibles),
Mercè (entre Escocia i el Delta de l’Ebre una volteta pel Pirineu)
i Noves Flors (acabarà de llegir l’Art de Viure allà dalt?)
Les motxilles plenes de tot el que ens ha recomanat en Barbollaire i moltes de ganes de passar-ho bé.
Qui té ganes de caminar?
Què farem, aquests dies allà dalt?
Qui ha descobert quin és aquest lloc?
Ei! Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! No marxeu que jo també vinc!
Llegeixo els primers comentaris. Ep! Un moment!
Va, esperem els endarrerits… que arriben ara.
Ignacio, que ens portarà la joventut i la poesia dins i fora de la motxilla.
La Zel, que per molt de mal humor que estigui, sempre ens l’emportaríem a tot arreu. Segur que se’t quedarà pel camí Zel.
Xexu, ja saps els plans improvisats sempre porten bona sort i surten bé,no hi ha problema, en el fons sabia que vindries. Amb tu segur que no ens faltarà una bona xerrada a la vora del foc.
I el veí, que puja una mica més enrera, però ens atraparà segur, amb l’empenta que porta sempre, encara ens passarà al davant! Prepareu-vos que si arriba el veí, l’ambient pot canviar una miqueta!
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Vinga som-hi! Va, va!!!
Aixxx, jo vull venir, coi, quin somni, quina meravella…
Per cert, ara mateix, no sé si sóc una persona o un gos, estic de mala llet, tu, què vols que et digui…
On és aquest paradís terrenal?
Petons!
Arribo tard i em perdo l’escapada? No hi ha dret, que aquest cap de setmana m’ha costat posar-me davant de l’ordinador, ja ho podríeu dir amb més temps! Encara hi sóc a temps d’afegir-m’hi? Veig que no sóc l’únic que fa tard.
No ja donaria marxa segur que no pasava desapercebut, segur.
si, em va perfecte passar pels Pirineus!!! a més el Pirineus que hi tinc unes ganes!!!!
la cançó m’agrada mooooooooolt sempre la cantem al cau, però a més a Escoltes Catalans tenim aquesta cançó versionada per la unitat de llops!
“des de el fons de la selva espesa sentiràs udolar als llops, que faran consell de roca …
…mogollops!!!!”
I dó , som- hi.
Un cop recollits, els tardaners, vinga, amunt i crits!
Espereu, se m’oblidava el llibre! L’agafe i ja hi vaig, amb vosaltres.
Aiii, que he fet tard.
Ahir vaig tenir feina tot el dia, i avui és el primer moment en què me puc asseure davant del meu pc per visitar-vos.
A més, duc un memeu (constipat) de campionat, sembla que el cap m’hagi d’explotar i tenc mal per tot.
Bé, anau fent camí, que ja miraré si us agaf.
Jo també m’hi apunto a l’escapada!