No em pregunteu pas on és, no ho sé.
Oi que és un lloc bonic, amb refugi i tot?
Uns quants dies, allà dalt a la muntanya… no m’anirien malament.
Però si dic on sóc potser em trobaran massa fàcilment.
Algú més té ganes d’escapar-se?
Participa al
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Fugir sempre és una temptació. I depenent dels bacs que et fa pegar la vida, més encara. Aquest sembla un bon indret per recuperar la serenor perduda…
Doncs jo també hi fugiria… De totes les coses que s’han de fer, dels refredats i de les nits curtes de somnis.
És preciós aquest indret!
Vinga!
Prepareu les motxilles, nines, que us passo a recollir!!!
Agafeu lectures i música per algunes estones!!!
No us oblideu les espelmes i els fanalets!!
Ni les ganes de xerrar de tot i res fins tard… o fins la primera llum…
Llapis i llibretes per escriure molt: somnis, tankes, poemes, contes…
I sobretot, sobretot, les ganes de somriure i riure…
(pels queviures… ja els comprarem de camí, entesos?) Va que ja surto!!!
Petonets dolços ;¬)********
Bonito tugurio, a fe mía…! ( que diria na Mari-Pili)
Hola Carme, un lloc molt especial, sí. A mi no em faria res d’acompanyar-te
Josep Manel, em conformo amb una fugida virtual, ja ho veus. Tu veig que també ho dius en condicional… doncs ens ho pensem bé, per si ens decidim.
Ahir al Cafè de la República, el programa de Joan Barril, proposava una cosa pel dia d’avui. “Fer-nos una proposta deshonesta i pensar-nos ho molt abans de renunciar-hi.” Li he fet cas… amb molt de gust.
Carme somiadora, una altra hipotètica fugidora. Qui sap si l’alçada et curaria el costipat. Diu que els microbis a vegades moren a les grans alçades.
Mira’l ell, Barbollaire, sempre a punt! Que potser eres escolta tu? Vinga va! Som-hi!
Monalitza, benvinguda! quina ilu trobar-te aquí! si diu que en Barbollaire ens passa a recollir i tot, doncs encantada que vinguis, segur que tindríem moltes coses per xerrar. Una abraçada.
Ondia!
Les Carme i la Monalitza!!!
Oléee!! encara puc pujar tres més al cotxe!!!
Va, va… que ja he trobat la capel.lina! Recullo la moleskine i coses per escriure i surto, que ‘nem tard, ja!!
No, no vaig ser mai escolta… Però m’he patejat algunes muntanyetes (Canigó inclòs)
(on tinc els cd’s dels Esquirols….!!!??¿¿?)
Petonet xirucaire!
(Osti! si passa elur segur s’apunta també!) X¬DDDDD
;¬)****
Això té molt bona pinta, i tant! Jo no sóc gaire muntanyaire, però si que em dedico a col·leccionar silencis, i aquest sembla un molt bon lloc per trobar-ne uns quants.
A, però, de tant en tant convé deixar el món virtual i escapar-se de debò. Jo en faré una de petiteta l’abril, i en tinc moltes moltes ganes!
“Torna, torna, Serrallonga, que l’alzina ens cremaran…”
david, Itant que sï d’escapades reals, també se n’han de fer i col·leccionar silecis deu ser tant bonic com col·leccionar moments.
Jo també m’hi apunto!!!!! Meravellós indret, imagino la pau que si deu respirar… Buff, ja m’hi veig.
Carme de mil amors em vinc amb tu a quin hora marxem.
Yo también necesito ir ahí,hoy por doler ,como decía Miguel Hernández,” me duele hasta el aliento”
Anna, vinga doncs, que amb el Barbollaire encar a hi ha lloc.
Striper, vinga va, a veure si millora el dia, a l’hora que vulguis, o potser com més avia millor…
Camino incierto, me parece que todavia cabes en el autocar que estamos montando… que te mejores… a ver si marzo te sienta mejor que febrero.
Un lloc al·lucinant per fer esports d’aventura, escalada, rafting, treking, supervivència, etc…
De tranquil·litat res, millor cremar adrenalina. Això si sempre en companyia, anar-hi sol a aquest lloc fa mal rotllo.
Oooooooooommmmmmmmmmmmmm.
Oooooooooommmmmmmmmmmmmm.
Hi he estat una estona. Ara me n’he d’anar, però m’hi passaria un bon cap de setmana en aquest refugi.
Salut!
CARME !!!
El lloc preciós i jo també vull fugir, ho necessito!
No ho saps prou com ho necessito.
Desitjo que tu puguis escapar-t’hi
Una abraçada
el lloc és preciós!!!!
jo la setmana que ve m’escapo 4 dies de campaments al delta de l’Ebre!!!! quines ganes!!!
besets!!!!!!
Albert, saps què? ves passant amb els esports d’aventura… jo pujaré algun cim… tot xino xano, que una ja té una edat. Això si ens trobarem a vespre per la xerrada i la xerinola de rigor.
Queralbs, m’alegro que t’afegeixis a la colla… ens ho passarem pipa!
Maria Isabel ja veus escapada virtual … i crec que no ets pas ´’única que la necessitaria ben real.
Mercè, que t’ho passis molt bé al Delta de l’Ebre, Petonet s mercè.
Si és una escapada virtual ben cert que m’hi apunte. El lloc s’ho mereix (i la vostra companyia, també).
Noves flors i ja fan 14! Ens ho passarem BOMBA!
Carme
Eiiiiiiiiii…!!! Que m’he quadat plantada a la porta de casa amb les maletes a topeeeee…!!!
Barbollaire…! uhmmmm… t’estiraré les orelles!
ei, que encara hi ha lloc per a mi??? encara que, com sempre, arribo tard!
Ignacio! au va espavil·la’t, sí, sí encara pots venir. I tant que sí! com podríem deixar-nos un jove-gran poeta com tu? Avantatges dels viatges virtuals… no s’arriba mai tard!
Hosti, ja arribo tard i ja heu sortit… Sort que camino ràpid i aviat us encalço!
Veí, benvingut! T’esperem a dalt! Segur que ens donaràs bon rotllet…