Brahms,
assegura la memòria
i l’alegria
que brolla de cada finestra.
Recerca de colors
sense possibilitat d’error
tots els tons
conviuen en harmonia
en cada dibuix, en cada flor.
Mots acaronats, inexplicablement,
tant reals com qualsevol somni.






La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

“…somnis
de tonalitats de nits.
Com xarop per guarir
el soroll del petons
fets sota la llum
de la lluna reflectida
en mirallets de silencis.
Secrets suaus
com la nuesa dels estels”
Petonet dolç :¬)*
Precios el poema , i aquesta foto plena de vida.
La varietat de colors i de persones dóna sentit i riquesa a la nostra vida
Un breu repòs entre tanta campanya electoral; vaig recuperant poc a poc els ànims.Gràcies,ets molt amable,Carme.
Com sempre precioses fotogràfies y paraules.Encara no t´hem donat el premi “Calidez”?,tu millor que ningù per a rebre´l .T´ho mereixes.
Petons.
Barbollaire, gràcies per deixar-me poeme a casa. És com si s’omplis més i mes de coses boniques.
Gràcies, Striper, per les teves visites i els comentaris.
Jesús, és ben veritat, la varietat és la riquesa de la vida, de colors, de llocs, de persones, de paraules, de la nostra xarxa d’amics i relacions, dels diferents tipus de sentiments que desperten.
Camino incierto, gràcie s per les teves paraules, només en llegir-les ja em sento com si el tingués el premi. El meu premi sou vosaltres. Una abraçada.
Especialment m’ha cridat l’atenció la imatge. Les flors i els colors. La combinació de colors. Preciosa foto. M’ha injectat un bri de joia. Ja sé que no té a veure però de seguida m’ha vingut al cap Monet.
Veig que has canviat el blog oi?
Quina fotografia més maca! Es preciosa…i com sempre acompanyada d’un texte molt encertat.
Un petó