De tots els comentaris a l’altre post, tots ben interessants, n’he tret un intent de filar una mica més prim (amb permís d’en Josep Manel de Filant prim ) o d’aprofundir una mica més.
Potser no hauríem de tracta igual els diferents tipus d’expectatives. Tots tenim diferents àmbits a la vida, i tenim possibilitat de gestionar les expectatives […]
Arxiu per Març, 2008
Expectativa: Espera d’una cosa que hom té dret d’esperar.
Sovint allò que fa malbé una alguna vivència que tenim, sigui una activitat, una trobada o fins i tot una relació sencera és que no compleixi les nostres expectatives.
En comptes de viure allò que sentim, o allò que passa per davant nostre o allò que ens diuen, […]
Acabo de llegir a Noves flors, el post: Catarsi, refugi, simple plaer de crear? Allà hi deixa la pregunta oberta del per què escrivim.
Jo crec que escric bàsicament i d’una manera molt genèrica per expressar sentiments, emocions o pensaments que no troben sortida en una conversa normal. No escrivim tal com parlem ni parlem tal com escrivim. […]
Camino cap endins d’un lentíssim capvespre.
Engrunes de taronges i violetes, entre les branques negres dels pins, com cuques de llum de múltiples colors tenyeixen encara els núvols que vestien la posta. Els peus s’agafen fortament a terra, com si pesessin més que cap altra part del cos.
M’hi endinso lentament, com si volgués retenir el seu mateix ritme.
Retrobo i reconstrueixo […]
46.-
Aclaridores
em fan la cancaneta.
A trenc d’albada,
les paraules belluguen
la carcassa adormida.
47.-
A nit entrada,
una munió d’estrelles
fan cercavila.
Les mantindrem despertes
fins que es pinti l’albada.
48.-
Sobre l’hamaca,
sota d’un vel d’estrelles,
tota la joia.
L’instant únic ens nua,
fràgil i perdurable.
Al poeta i al savi totes les coses se li acosten amistosament i queden beneïdes, totes les vivències són útils, tots els dies sagrats, tots els homes divins.
Ralph Waldo Emerson,
escriptor, filòsof i poeta.
Foto pispada a Barbollaire,
pel que sabem: fotògraf i poeta.
i segur que tantes coses més que no sabem.
Assajo imatges.
Cadascuna un somriure.
Les porto a casa.
HAIKÚ DELS CÉDRES
Immensos cédres
Les pinyes de puntetes
Fan un paisatge.
HAIKÚ DE LA FINESTRA
Dins de la cambra
El campanar i la plaça
Diuen bon dia.
HAIKÚ DE LA DEU
Misteris d’aigua
D’una deu molt profunda
Brolla el gran riu.
HAIKÚ DE L’ARC DE SANT MARTÍ
Pluja irisada
escampant els seus colors
tenyeix les portes.
HAIKÚ DEL BALCÓ
Una vegada
hi havia… primer un balcó,
després la […]
Estaré uns dies desconnectada, però tornaré aviat!
Estimada Alexandra,
Jo em vaig quedar al tren, segur que amb cara de babau, pensant que dolç que havia esta tot, que dolça que ets tota tu, que dolços que són els teus llavis…
No vaig tornar al “nostre” seient. Vaig seure just al costat de la porta. On havies tingut l’esquena recolzada. Recordant el tacte de […]
Estimat Adrià,
Ahir quan vaig baixar del tren, anava cap a casa i crec que no tocava de peus a terra. Somreia pel camí, sola i pensava en el darrer parell d’hores que acabàvem de viure.
Va ser un dia especial, diferent, anar a veure la Patricia, estar treballant amb ella sobre les correccions de les galerades del […]
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments