CANÇÓ BREU
Totes m’estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d’un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m’omple.
Només l’anhel d’infinit
i el vent, per les quatre portes…
Palau i Fabre
Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
CANÇÓ BREU
Totes m’estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d’un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m’omple.
Només l’anhel d’infinit
i el vent, per les quatre portes…
Palau i Fabre
Una canción muy egocentrica!
Jaaaa
un beso
Preciós….Per cert, llegint el post de les neurones mirall ( he estat a punt d’escriure hormones mirall…) les meves deuen estar cegues darrerament, o bé esperen el dia 10 a veure què passa, perquè m’ho agafo tant a pit? Mamaaaaaaaa, em fan pooooooor!
Carolina, però és que els poetes… ja se sap… les enamoren totes. O, no?
Zel, em sap greu però crec que tot això de la política està anys llum de les neurones mirall… o potser és que les tens ben desenvolupades i saps veure el que diuen el que pensen i totes les seves intencions i aleshores, Clar, nena que tens por! Mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Precios . pero quin petir amb tantes UFFF.
Au, va! Vols dir que patiries gaire, Striper?
Reconec que no coneixia res d’en Palau i Fabra.
Però ahir vespre vaig veure un documental sobre ell al canal 33, des de la seva joventut, l’exili, París, Picasso, el retorn, … Va ser molt interessant i enriquidor. Estic empegueït de no haver-lo descobert abans.
El poema aquest, preciós.
Segur que coneixies com a mínim la canço que canta Maria de Mar “Jo em donaria aqui em volgués” és un poema de Palau i Fabre. Preciós també. Compartint i fent intercanvis als blogs, tota una bona experiència.