La història dels Personatges itinerants està acabada i molt ben acabada.
El final resolutiu el va donar fa pocs dies elveidedalt de Malerudeveuret, descobrint els enigmes que estaven plantejats. Després en Queralbs del bloc Viure.cat l’hi ha donat al relat un to poètic, de projecció cap al futur, ben tendre i finalment la Carme F. de Somnis i realitats ha acabat posat el punt i final amb una visió molt seva i molt suggeridora, d’aquest futur tot jus t insinuat.
El tret de sortida, el va donar Ignacio de Bocins de nit .
És una historia en 35 mini capítols o posts escrita a 8 (de fet hauria de dir 16, que tots en tenim dues) mans, amb la particularitat que cadascú va aportar un personatge i després s’han anat integrant els personatges de tots en una mateixa història.
Ha estat un camí una mica difícil, amb molts incidents i baixes dels col·laboradors per una pila de motius. Però el resultat final, jo crec que, ha estat molt positiu.
Entre el començament i el final, qui més qui menys, hem escrit:
Josep-Manel de Filant prim , Caterina de No em diguis que és un somni , Sol Solet, i Carme R o sigui jo mateixa.
Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.
Si voleu llegir una història interessant, aquest cap de setmana, ja ho sabeu.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Ho vaig a seguir marxo.
A mi em va saber molt de greu haver-ho de deixar per motius de feina i una sèrie de complicacions. Tot i així, al manco m’alegro d’haver creat el personatge de la Júlia a qui, per el que he vist, li heu tret força rendiment!
Espero que t’agradi, Striper, però a aquestes hores del matí?
Doncs si, ja has vist que la Júlia ha acabat el relat. Hi ha hagut força Júlia, en tot el relat.
M’ha fet certa gràcia reconèixer com els personatges que et naixen després prenen volada tots sols, com si foren els fills. Tot i que en aquest cas accepte de molt bon grat la seua maduressa. Saps si hi ha editorials interessades en aquesta joia?
T’asseguro, Josep Manel que les editorials i jo… de moment, tenim molt poca cosa a veure. O sigui que no ho sé ni crec que ho sabré…
Quan sembla que tothom el que vol és publicar… caram!, pensava que no quedava ningú que valorara el fet d’escriure per escriure. No saps com me n’alegre!
Uep companys/nyes!
Com ja he dit en algun altre lloc, ha estat un plaer haver pogut compartir històries amb vosaltres.
Carme, m’afalaga que hagis triat un trosset meu per a la teva mostra de poesia. Gràcies.
En cuanto me sea posible, leeré muy atentamente cada palabra de esa historia que me gustaba mucho.El mes de Febrero me ha sentado algo mal y voy lenta para seguiros.
Noves Flors, la veritat és que suposo que, com a tothom, no em desagradaria publicar alguna de les coses que he escrit, però no estic ni gens ni mica disposada a utilitzar el temps i l’esforç que caldria per a aconseguir-ho… més que res que em sembla fora del meu abast i ja m’ho deixo córrer abans de gastar ni un minut del meu temps.
Queralbs, el plaer ha estat compartit i ja veus, el teu poema m’ha agradat molt.
Camino incierto, allí estarà la història sin moverse de sitio. O sea que tranquilamente cuando te apetezca y espero que vayas recuperando tus ánimos. Un abrazo.
UN plaer haver col.laborat i crec, que ha quedat un relat interessant… Esperem un altre més endavant!
certament, un plaer haver fet una història amb tan bons artistes ;D
No teníeu la sensació d’estar esperant els dies per veure què en deia l’altra sobre la història d’aquest poble?
M’ho he passat d’allò més bé amb aquesta experiència i crec que el resultat ha estat la història d’uns personatges que hem criat però han après a caminar sols, com diu en Josep Manel.