Bassals de cel blau entre núvols.
Tempesta de llum sobre el mar
per les escletxes.
Reflexos que l’emmirallen
il·luminen un matí
ennuvoladament feliç.
He vist que en Barbollaire m’ha deixat un regalet als comentaris, si voleu veure Collserola i Barcelona des de la Serra, podeu fer-ho des d’allà o des de aquí .
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Que cada matí sigui així!
Bon inici de setmana carme!
“I somnies amb matins així
cada matí.
Com resultat del bany
de lluna i estrelles
que encara t’impregna.
I que ha deixat el somrís
acaronat als llavis.”
Petonet
Collserola és així ? no serà un relat de ciencia ficció
petonets
Què maco! Vull conèixer Collserola gràcies al teu poema! A veure si un dia t’animes a enviar els teus poemes a una editorial i te’ls publiquen. M’encanten!
Contesto del revés, avui…
Caterina, Té la mà Maria, un ha d’endinsar-s’hi a Collserola per veure-la així, tal com és. El mar allà al fons, Barcelona als peus i a l’altra banda es veu com la mateixa serra es difumina mica en mica i és fa Vallès. O podria ser que jo fos també de ciència ficció. És una possibilitat, per això la veig així.
Barbollaire, potser estar impregnat encara del bany de lluna i d’estrelles també és ciència ficció?
Gràcies Joana pels teus bons desitjos. Bona setmana per tu també i per a tots.
Jo ara no voldria publicitar-me però, amb permís de Carme, des de aquí podeu veure Barcelona des de Collserola i raconets de les dues bandes: mar i Vallès…
Sembla mentida que a no res de Barcelona es puguin trobar, encara, racons així.
Mestressa del lloc… si creus que això és sobrer.. tu mateixa l’elimines…
Petonet :¬)**
Com hauria de semblar-me sobrer, Barbollaire?
Si em portes Collserola a casa!
No me’n queixaria pas!
Les teves fotos són precioses.
No me’n canso de mirar-les.
Cliqueu, cliqueu, no us en esteu pas!