La nit recula.
Arbres florits
apareixen a la primera llum.
Una nina de dues cares
se’ls mira silenciosament,
una vigila fora
l’altra mira endins.
Passa la vida, com el paisatge
des de la finestreta.
L’arbre blanc
manté intacte el seu color
mentre escampa lentament
una nevada de pètals als seus peus.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recula i torna
endavant amb torna.
A la primera llum
quasi tot sembla
florit fins i tot el fred.
De vegades tot
té dues cares,
però només en
veiem una…
Tens raó, la vida
és un paissatge
de valls i cims,
de mar i riu,
de fred i caliu,
de sol i lluna.
De vegades no
estem a temps
de tenir els peus
quan cauen pètals…
Salut. onatge
Molt maco pero no se si se ha de endevinar ho fer algu mes, Estic espes.
Salut, Onatge, gràcies pel regalet!
Striper, no s’ha d’endevinar res. Això es tot. No voldria decebre’t.
”Ha tornat la nit
i l’únic reflex és el del rostre
retornat pels vidres de la finestra.
Com la solitud d’un silenci
multicolor i necessari
La son pica els finestrons.
Fora dolç deixar-se acotxar
per ella en el niu d’una abraçada,
sota llenços, lleus, com pètals…”.
Bona nit, Carme, un petó ;¬)*
només pasava a donar-te un petó però m’he quedat a llegir la poesia
Barbollaire, m’alegro que tinguis son… però ja es veu que no hi ha manera que te’n vaigs a dormir aviat. Les 3:05!!!! Gràcies pel petó de Bona nit. Jo ja dormia a aquestes hores.
I un altre petó de bon dia, Té la mà Maria, ooohhh! com em mimeu! Que tinguis molt bon dia. Un petó també per a tu.
I com una estora
convides el nou dia
sense nit
només amb la claror
d’uns ulls
que veuen més enllà
del tot
de tu
de mi
de nosaltres…
Bon cap de setmana!!! Carme
Dues coses. Primer, ho sento, jo no sóc capaç de fer un poema-resposta, que això s’està convertint en un costum a casa teva, i em fa por, perquè cada cop hi ha més nivell i em farà vergonya comentar. I segon, que aquest poema t’hagués servit per participar a Relats Conjunts? No t’hi animes? L’amic Barbollaire sempre hi participa amb un poema.
Joana, preciós! cada dia més regalets, tinc.
Xexu, ei! deixa’t estar de vergonyes. La diversitat és el millor que hi ha. Uns amb poesia i tu sempre amb els teus comentaris reflexius, que fan pensar i que em deixen, també, una bona estela de tendresa dins. Gràcies, Xexu, per ser-hi sempre. Saps qui ningú m’havia proposat de participar als Relats Conjunts? No tinc ni idea de com va. Què hauria de fer?
Que som de desagradables!!!
Mira que no convidar-te!!!
Doncs és molt fàcil!. Vas aqui i mires l’imatge que hi ha penjada del Relat vigent.
Escrius el que et suggereixi, tornes a la pàgina i deixes un comentari (i el link) del que has escrit.
Els responsables et posen a la llista i tots sabem que podem venir a llegir-te i comentar-te…
Ondia! Hi ha una proposta nova! I jo sense assabentar-me!!!
Va vinga Carme anima’t, nina…
Jo és que avui, ara, no estic gaire per gaires històries…
Ja veurem com gira tot…
Petonet ;¬)*
Això és el que a mi m’ha suggerit:
Tristesa.
Presó de monotonia.
Anhels en el pensament.
Escoltes
la calma de la vida
que ofega una rialla.
A fora,
la llum, la bellesa
I dintre, la bogada.
Ets sabia:
al teu cor hi ha tendresa
i paraules perseguint el vent.
Felicitats, Carme