Sensacions de la tornada a casa aquest vespre.
He visitat nòmades del vent i he trobat uns Haikús preciosos de l’Elur.
Jo els he respost amb les darreres sensacions d’avui
i ara els he traslladat cap a casa.
Retorna el fred
el vent viatja amb pressa
passeja un núvol.
Camí de fosca
lladrucs que s’encomanen
m’acosto a casa.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Això dels haikús, no ho domino, podria dir que no domino res… Però em deixo endur pel que sento quan llegeixo, els sentiments que em desperta, quan escric alguna cosa aquí al teu blog, és natural, en el sentit que és escrit al moment…
El fred sempre
hi és, de vegades
no ho recordem.
O la fosca del camí.
Els lladrucs
de sempre quan
parlen de casa…
Salut. onatge
Onatge, a mi sempre llegir poesia em desperta alguna mena de resposta. Ja veig que no sóc l’única.
Ben tapadeta al llit que ha tornat el fret.
Sempre aprenc alguna cosa nova amb el teu bloc. Primer les tankes, ara els haikús. La segona imatge és preciosa. Per aquí també fa molt de fred, vent no gaire. Per això no m’agrada gaire el febrer, ho trobo trist. Sort que hi ha gent com tu que sap veure la bellesa en totes les coses.
Besets!
M’agrada el teu bloc. És la primera vegada que sento a parlar dels haikús. He cercat a la xarxa i vull compartir el meu primer intent.
La primera imatge no m’inspira gens. Però la segona…
aquí va el meu haikú per la segona:
L’aire glaçat
Ombres que senyoregen
Cerco l’amor
a mi llegir poesa m’agrada però no em desperta “res”…no tinc aquesta vena creativa!!!!!
molt especial, un cop més!
besets!
entrant a casa
deixant enrere el vent fort
retrobem calma
Si és que són preciosos, si te’n surt algun, ni que sigui de talla senzilla…
Petonets, reina!
Cada cop li estic agafant més gust a aquesta forma de reflexionar sobre el teu entorn, d’observar, de sentir…
Només volia compartir la meva petita experiència en aquest art:
http://sonabloc.blogspot.com/2008/02/assaig-de-haiks.html