Comentaris a: Cercant les paraules

By: David

David — Thu, 14 Feb 2008 16:58:26 +0000

Com m’agrada! Perdona que sigui tan bàsic, però les teves paraules m’han fet pensar en una persona cega, que quan no pot sentir les paraules… doncs les segueix amb els dits.

Perdona l’acudit.

Zel, jo també vaig aprendre les lletres dibuixades per la meva mare a l’esquena, i així ho faig ara amb els meus fills, que estan encantats.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Mon, 11 Feb 2008 22:56:35 +0000

Striper, no ens ho espatllis, home, mira que parlar-nos dels números vermells? Aquí tan poètics que estem!

Onatge, per a quan el teu blog? Vaig aconseguir llegir-te a relats en català, però no a deixar-hi comentaris. És una mica complicaty i no tant directe com un blog. Em van agradar m els poeme s que hi vaig llegir. A veure si t’animes! Quan les paraule s són l’única finestra i l’aire per respirar, val més llençar-s’hi de cap siguin més rique s que el siloenci o no. L’important és respirar i trobar sortides.

By: onatge

onatge — Mon, 11 Feb 2008 21:37:39 +0000

Les paraules
sempre hi són,
de vegades
no les veiem
com quan la boira
les abraçada,
d’altres ens arriben
amb la rosada,
o quan volen
fins la celístia
dels estels,
o quan la lluna
fa el cuart creixent
i les paraules creixen
com els musclos
i la lluna determina
si serà paraula o mot.

De vegades les paraules
són la única companyia.

O quan el silenci
posa l’accent.

L’abraçada
del poema.

I el far que orienta
les paraules a la platja…

I la barca feixuga
i sense rems amb
la xarxa plena de mots.

I la metàfora
que abriga la
nuesa de viure…

Les paraules
sempre hi són,
només cal fil
de sentiments
per anar-les enllaçant.

De vegades les paraules
són la única finestra,
l’aire per respirar,
l’ocell de paper per volar,

I com va dir aquell…
Si les paraules no són
més riques que el silenci,
val més callar.

Callo. onatge

By: Striper

Striper — Mon, 11 Feb 2008 21:22:43 +0000

I vegades diuen coses dolçes i a vegades 4 paraules i un munt de numeros vermells.

By: zel

zel — Mon, 11 Feb 2008 21:22:36 +0000

Els meus fills van aprendre les lletres dels meus dits a la seva esquena, goig i plaer per totes dues bandes, encara se’n recorden…
Petons!

By: XeXu

XeXu — Mon, 11 Feb 2008 19:08:12 +0000

Tant de bo a tu no et faltin mai les paraules si ens has de regalar cosetes així.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Mon, 11 Feb 2008 19:04:50 +0000

Barbollaire, és una disfrutada de tenir aquests diàlegs poètics amb tu.

Mercè, Camino incerto, gràcies a les dues pel vostre comentari.

By: camino incierto

camino incierto — Mon, 11 Feb 2008 18:45:57 +0000

barbollaire i tu sou una bona parella fent poesia.

By: merce

merce — Mon, 11 Feb 2008 11:44:14 +0000

quina descripció més bonica i perfecte de les paraules….

By: barbollaire

barbollaire — Mon, 11 Feb 2008 10:41:06 +0000

“…i quan ressegueixes les paraules
amb les puntes dels dits
et sents transportada
fins aquell tacte estimat.Aquella sensació que la teva pell
no oblida mai.
Que pots sentir, quasi reproduir,
tancant els ulls.

El dors d’una mà a la galta…

O bé,
les mans enllaçades,
amb força,
mentre es dibuixa
el panteix de la vida,
morint un poc.

Aleshores les paraules
es recullen i es guarden,
per brollar
en el moment del somriure.”

petonet dolç i petit

;¬)***