Avui el Veí del pis de dalt Malerudeveuret m’ha deixat un regal al seu pis. És el premi Arte i Pico que ja vaig penjar fa pocs dies, gracies al Barbollaire Un lloc per nosaltres . Bé em fa molta il·lusió, que un gran organitzador de mogudes blocaires i un lletreferit com ell, amb un bloc més conegut que la monyos m’anomeni pel premi.
No, no el torno a posar. Es molt gros, ocupa molt lloc, i ara mateix, ja el tinc al prestatge de sota. Però la gràcia no està en l’estatueta, de fet, oi? Gràcies veí.
En canvi el que si vull posar, ara mateix és un regal d’ahir, que vaig trobar a Un lloc per nosaltres i crec que me’l puc endur, oi? Quan et fan un regal no el deixes pas i molt menys si és preciós com aquest. Ja veureu, ja, quina enveja que us faré! Un poema de Barbollaire, que m’ha dedicat, a mi.

Complicitats trenades
amb paraules fetes
dels colors,
reflectits i únics,
de les gotes d’aigua.
Conrees els sentiments
amb delicadesa artesana.
Amanyagant el moment
com qui bressola la vida:
- Somriures a l’ombra
en xafogoses tardes d’estiu.
Carícies de mar
que revifen els esperits
assedegats.
I el mot, a punt,
per obsequiar-lo
amb tota la seva dolcesa.
Gràcies; Barbollaire, és molt afalagador.
Vaig rumiar i rumiar com podia contestar-li…
Cada gota mil colors
cada trena mil paraules.
Artesans de filigranes
on poca gent s’atreveix.
Paraules silencioses
travessen la nit.
El pallasso em somriu
per ensenyar que en sap.
Cada paraula mil somriures.
Cada vers fa mil camins.
I tot sencer m’amanyaga.






La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

Enhorabona pel premi!!!
“… i arribo fins el lloc
on les paraules m’esperen,
juganeres i somrients.
Brollant i creixent
encisadores i lliures.
Envolant-se,
lleugeres, fins la fita
dalt la carena.
Explorant una vida
de vegades esquerpa.
Però sempre plena…”
Intentava ser una manera de donar-te les gràcies pels teus versos bells i tendres…
Un petonet ben dolç, Carme, estimada amiga i còmplice…
;¬)*
Las paraules del poema que et dedican no podian ser mes encertadas es que ets una crak de fer fantasias amb las paraules.
Moltíssimes gràcies, Striper.
Quin post més bonic!

Ah! I m’encanta això que has posat de les fotos que van canviant al bloc. Algun dia m’has de dir el secret.
Una abraçada!
Jo el vaig llegir i comentar in situ, quin parell esteu fets! No comenceu una guerra de poemes, que hi pot haver sang aquí. Sang a l’ànima vull dir.
No m’espantis, Xexu! Espero que sang no n’hi hagi, enlloc. Més que una guerra és com una mena de diàleg. A vegades en Barbollaire em deixa sense paraules i me les he de pensar molt per arribar a una resposta. Ara mateix… no m’acaba de sortir.
No és un comentari…
La vida és una
col·lecció de moments.
Som engendrats
en un moment,
naixem igualment
i morim en
un moment.
La vida és
una col·lcció
de moments.
Hi ha els moments
de llàgrimes
quan engendrem
tristesa i soledat.
I quan els pètals
de felicitat
ens vesteixen
la nuesa de viure.
Els moments
de silenci
que fertilitzen
la riquesa de
la meditació…
I els de soledat
que ens ajuden
a coneixe’ns.
Els moments
de lluna
que fan crèixer
els sembrats
interiors i profunds.
I els moments
de mar obert
que viatgem
mar enllà
amb vaixell
de paper.
I els de l’amistat
que sempre són
massa breus.
I els que es
fan pa d’eternitat.
Quan hi ha
una vida de
col·lecció de moments
llavors el poema
és una abraçada
amb la vida…
( i que consti, que res més lluny de la meva imaginació que començar una guerra de poemes ).
Saluty i llarga vida als bons MOMENTS.
onatge.
Vaya lujo, que fácil haceis lo dificil. Menos mal que no tenemos que elegir porque son todos muy … para leerlos varias veces.
“Conrees els sentiments
amb delicadesa artesana”
…………….
“I el mot, a punt,
per obsequiar-lo
amb tota la seva dolcesa.”
………………..
“Cada paraula mil somriures.
Cada vers fa mil camins.
I tot sencer m’amanyaga. ”
………………..
“Explorant una vida
de vegades esquerpa.”
………………
“Quan hi ha
una vida de
col·lecció de moments
llavors el poema
és una abraçada
amb la vida…”
………….
¡ qué bien !