Col·lecció de moments.

10 Respostes to “Baules 34 - 35 - 36”

1. 1 caterina Feb 6th, 2008 a les 22:07

   Quina meravella! Quan vaig estar una mica out amb això dels blocs i que no podia seguir el ritme d’abans, una de les coses que més vaig trobar a faltar varen ser les teves Baules que inevitablement associo amb tu
   Besets!

2. 2 carmerosanas Feb 6th, 2008 a les 22:12

   Ostres! Però si encara les estic penjant… sempre les he de retocar perquè l’editor aquest em desmunta els versos, ajunta les línies com vol… I a vegades no me’n surto. Avui sembla que al final cada tanka té 5 versos, que són elsque ha de tenir. Gràcies bonica. Petonets.

3. 3 onatge Feb 6th, 2008 a les 23:14

   No les prenguis totes
   que entre el món i nosaltres
   hi ha sempre un camí…
   que el vent s’endugui
   els límits, i la brisa
   ens apropi el astres.

   Els límits només
   són a la nostra ment.
   Som fets a foc i flama
   i esdevenim carícia
   com una flor ufana.

   Potser nosaltres
   ja som la sortida
   i per això no
   la trobem mai…

   M’agraden les teves baules que no encadenen a la vida però si que t’hi uneixen. Espero que la meva resposta engendrada per les teves baules no et desperti cap recança.

   Salut. onatge

4. 4 Striper Feb 7th, 2008 a les 7:36

   De veritat som nosaltres la sortida?

5. 5 ignacioterrado Feb 7th, 2008 a les 15:50

   desperta sempre
   la recança infinita
   de la rosada
   entre els arbres plorosos
   de cada matinada

6. 6 josepmanel Feb 7th, 2008 a les 15:53

   “Laberints d’arbres que a la claror ens crida…” Això potser una bona imatge de l’esperança, que s’obri pas malgrat les dificultats, no?

7. 7 Té la mà Maria Feb 7th, 2008 a les 19:15

   quin goig de llegir les Baules, que be que et queden sempre

8. 8 barbollaire Feb 7th, 2008 a les 19:47

   “… i caminem les dreceres
   fetes de la llum dels somriures
   que neixen dels esguards.

   Mentre les pells es recorden
   i es besen,
   tan lleument,
   que ningú sabria dir
   si va ser de debò
   o el reflex de la lluna plena…”

   petonets dolços, dolços

   :¬)************

9. 9 Carme Rosanas Feb 8th, 2008 a les 0:57

   Onatge, cap recança, més aviat somriure s per l’allau poètica.

   Striper, podria ser Striper, podria ser

   Ignacio, una imatge molt bonica d’una matinada al bosc.

   Josep Manel, sí podria ser, mentre la claror ens cridi sempre tirarem endavant

   Té la mà Maria, moltes gràcies!

   Barbollaire, avui m’emporto el teu regal aquí a casa.

10. 10 waipucarolina Feb 8th, 2008 a les 9:06

    Qué felicidad que te dediquen algo tan especial como un poema, disfrútalo.
    Un abrazo desde Tarragona

Deixa una resposta