M’explico en colors massa brillants
que em queden sovint sense resposta.
Bressolo diàlegs àvids de llum
escampo silencis ran de terra.
Somio un bes impossible
enyorant indrets ben coneguts
mentre en cerco d’inexplorats.
Em perdo pel camí de cada dia
i per trobar-me reinvento de nou
tot el que sóc,
tot el que veig,
invento cada pas recorregut
i dibuixo amb mil paraules
algun cim on arribar.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Hola Carme . ja hauràs vist que he estat un gandul total durant força dies… no tenia massa empenta per a res. Ara ja estic millordespres del proces ja tants cops repetit-Tornada al metge/ canvi de medicació/ adaptacio als efectes secundaris/ retorn a una altra fràgil normalitat … en fi la vida es una maravella quan la pots viure amb un mínim de plenitud, estic content i esperançat. Finalmet m’he comprat la taula!! no tant gran com la que em delia però més que suficient per a fer potinades a casa. Ara si que va de veres!!
Veig que tu no pares d’escriure i treballar , -em deixes tenir-te una miqueta d’enveja? . Gracies per seguir visitant-me
Una abraçada
Miquel Àngel
Benvingut a la fràgil normalitat, hi ha coses fràgils que són ben boniques, espero que la teva normalitat també en sigui, de bonica, sí, sí, amb la teva taula. Celebrem-la! a veure si l’alegria és com una mena de conjur per evitar que es trenqui.
Una abraçada. Pots tenir tota l’enveja que vulguis, jo en tinc sovint, d’envaja, de la gent dels blogs, sobretot dels poetes que escriuren versos de debò mentre jo els assajo una vegada i una altra. Una abraçada.
De vegades es dificil sapuiguer a quin cim volem arrivar. Bon poema.
De vegades no comento els poemes perquè com ja li vaig dir a l’amic Barbollaire, la poesia sempre m’ha superat. Però ara vinc d’una altra casa en la que també hi havia un poema, i m’hi estic aficionant. El teu m’ha agradat molt, molt positiu. Em quedo sense paraules, però no em vull quedar sense dir-te que m’ha deixat molt bones sensacions.
I veient-te al cim
ressegueixo
cada una de les teves paraules.
Dibuixades amb carbonets
de colors,
com qui fa l’esbós
d’un cos enyorat
en indrets impossibles.
Reinventant el camí
inexplorat d’un bes
somniadament enyorat.
Bressolant silencis de llum
nascuts de diàlegs àvids,
brillants.
Resposta a explicacions
trobades en el que som
i veiem.
Coneixença escampada
amb pas conegut.
Un petonet dolç i còmplice, nina :¬)**
Reinventar-se il·lusions noves i camins nous cada dia, donen màgia al dia a dia, mentre esperem que arribi aquest bes somiat. Un bonic poema!
Potser el sol de vida
de vegades t’enlluerna massa.
De vegades els silencis
escampats ran de terra
acaben sembrats
i donant fruit.
Segons com val més
un boig conegut que
no un savi per conèixer.
El camí de cada dia no existeix…
Som nosaltres (tu) que
cada dia fas un camí nou,
si no ens deixem endur
pel nord de la rutina…
De vegades les paraules
són el pa a taula,
però llavors ens falta
aigua de lluna,
una espurna de mar,
una brisa suau,
la rosada germinadora de vida.
Llavors com molt bé dius tu:
Dibuixem amb mil paraules
algun cim on arribar.
Rep una díàleg des de la distància…
onatge.
Em sento, avui com si hagués encès una petita guspira i hagués engegat tota una sessió de focs artificialsi poètics.
Em sento feliç de veure les meves paraules reintrepretades, barrejades, multiplicant els sentits i els significats.
L’Striper, en Xexu que ja comença a sentir el cuquet de la poesia, la Núria.. gràcies a tots.
Barbollaire, Onatge, durant un temps vaig buscar algú que tingués ganes de ficar-se en l’aventura d’establir un diàleg poètic. No és fàcil. Però a vegades les coses arriben quan menys les esperes. Precioses les vostres respostes, amb significats que entenc molt bé i que complementes el meu poema.
Totes les complicitats, Barbollaire, totes.
I un nou diàleg a la distància que sigui, sempre és benvingut, Onatge.
Una imatge val més que mil paraules
(però necessita sis lletres per ser realitat)
O potser més de sis, al menys jo sempre en necessito moltes.