Col·lecció de moments.

La sèrie Temps obert.

Amb Temps obert, comença  tot  un seguit  de novel·les amb  una unitat molt  particular.  Crec  que  van ser  10,  en total.

A través d’un personatge,  el mateix  per a les  10  novel·les:  Daniel Bastida,  l’autor ens ofereix un ampli panorama de la vida dels nostre país en la postguerra, a partir d’un  fet  concret produït per la guerra. Totes  les  novel·les  d’aquesta  sèrie  parteixen  d’un  bombardeig  al barri  on viu  en Daniel Bastida i  a partir  d’aquest  fet  o  inici comú,  segons  les  circumstàncies  precises  del moment,  com ara:  qui  hi havia  a casa,  qui  mor  i qui  es  salva…   les circumstàncies  d’en Daniel  són diferents  i  per  aquesta  raó,  la  seva   vida es pot desenvolupar en camins   molt diferents.  La  família  ha  de canviar  de casa,  a causa  del bombardeig  i s’obre una  vida  diferent de  la que hagués  tingut  allà, en un altre  cas el  pare  mor,  i  les circumstàncies  canvien totalment.  En una  altra,  en Daniel queda orfe  de  pare i mare  i es  recollit  per una seva  cosina  més  gran.   Són novel·les  totalment  independents,   en podeu  llegir  una  (o  més  d’una)  en l’ordre  que sigui.  Aquesta  idea  es  basa  precisament  en les  diferents  possibilitat  que  teòricament té  la vida  d’una persona.  Allò  que  diem  de vegades:  “tot  hauria anat  diferent,  si…   la mare  no hagués  mort  tan jove,  si…  no haguessis  estat  aquí en aquell moment,  si…  hagués trobat la feina més aviat,  si…   Pedrolo  ens  transmet  que a la vida hi ha moments decisius en els quals el destí d’una persona pren un rumb o un altre segons una acció o un fet independent de la voluntat d’aquella persona.

Si  a  “Un camí amb Eva”  Daniel   Bastida  és  periodista  i  es  troba situat  en un ambient  culturalment interessant,  a  “Se’n va un estrany,”  les circumstàncies  són molt més difícils  i la  vida  Daniel Bastida   més complicada. A “Falgueres informa”   es veu encaminat, com en la primera narració, a una vida potser agradable, però que requereix esforç i enginy d’un home de condicions només mitjanes.  Pedrolo ens va donant una visió  variada de la vida de Barcelona en la postguerra, en la qual hi ha més blasmes que elogis, més exigències que toleràncies. En  “Situació  analítica”,  Daniel és  un psicoanalista i descriu  un  altre  sector  de la societat.  A “Unes mans plenes  de sol”   ens  situa  a Daniel  al  camp,   fent de pagès,  a “Cartes  a  Jones  Street”  ens explica  la seva  vida, professional,  sentimental  i  familiar a través  de les cartes  que s’escriu amb  un amic.

Una  altra  sèire  que a mi m’ha semblat important  tant  pel contingut com per la forma, són els Apòcrifs.  Consten de quatre  volums. Apocrif u:  Oriol,  Apòcrif  dos: Tina,  Apocrif tres: Verònica,  Apocrif  quatre: Tilly.  I expliquen  una  relació  d’una parella   que  surt  totalment  de  qualsevol convencionalitat i planteja  situacions,    si bé,  a vegades excessivament estranyes,  majoritariament  molt  interessants.   Oriol Mestres,  un noiet  d’un poble  de pagès,  amb  una fam intel·lectual   precoç  i uns  coneixements  de  tota  mena  avançats  per  a la seva  eda i  amb  una   vocació  clara  d’escriptor,   viu  una relació  adolescent  que el marca  per  a tota  la  vida  i  més  tard una relació  adulta  plena  de sorpreses,  sobretot  per  al lector.  Ell,  l’Oriol,  sembla  que  la  vagi  construint  precisament  a la seva  mida.  Però  sempre  pasen  coses  inevitables,  que  ni ell ni ningú  pot  controlar.

Fora  de les  sèries,  m’agradaria  destacar: 

Successimultani, és  una novel·la  de  ciència ficció,  per  dir-ho d’alguna manera,  on  ens proposa  la possibilitat  de fer  viatges  en el temps  i per tant  manipular  algunes  coses  de la història.   I  Trajecte  final,  un  recull de contes  de  cència  ficció  també.