Manuel de Pedrolo – Conjunts de novel·les: “Temps Obert” i “Apòcrifs”

La sèrie Temps obert.


pedrololletr.jpgAmb Temps obert, comença  tot  un seguit  de novel·les amb  una unitat molt  particular.  Crec  que  van ser  10,  en total.

A través d’un personatge,  el mateix  per a les  10  novel·les:  Daniel Bastida,  l’autor ens ofereix un ampli panorama de la vida dels nostre país en la postguerra, a partir d’un  fet  concret produït per la guerra. Totes  les  novel·les  d’aquesta  sèrie  parteixen  d’un  bombardeig  al barri  on viu  en Daniel Bastida i  a partir  d’aquest  fet  o  inici comú,  segons  les  circumstàncies  precises  del moment,  com ara:  qui  hi havia  a casa,  qui  mor  i qui  es  salva…   les circumstàncies  d’en Daniel  són diferents  i  per  aquesta  raó,  la  seva   vida es pot desenvolupar en camins   molt diferents.  La  família  ha  de canviar  de casa,  a causa  del bombardeig  i s’obre una  vida  diferent de  la que hagués  tingut  allà, en un altre  cas el  pare  mor,  i  les circumstàncies  canvien totalment.  En una  altra,  en Daniel queda orfe  de  pare i mare  i es  recollit  per una seva  cosina  més  gran.   Són novel·les  totalment  independents,   en podeu  llegir  una  (o  més  d’una)  en l’ordre  que sigui.  Aquesta  idea  es  basa  precisament  en les  diferents  possibilitat  que  teòricament té  la vida  d’una persona.  Allò  que  diem  de vegades:  “tot  hauria anat  diferent,  si…   la mare  no hagués  mort  tan jove,  si…  no haguessis  estat  aquí en aquell moment,  si…  hagués trobat la feina més aviat,  si…   Pedrolo  ens  transmet  que a la vida hi ha moments decisius en els quals el destí d’una persona pren un rumb o un altre segons una acció o un fet independent de la voluntat d’aquella persona.

Si  a  “Un camí amb Eva  Daniel   Bastida  és  periodista  i  es  troba situat  en un ambient  culturalment interessant,  a  Se’n va un estrany,”  les circumstàncies  són molt més difícils  i la  vida  Daniel Bastida   més complicada. A “Falgueres informa”   es veu encaminat, com en la primera narració, a una vida potser agradable, però que requereix esforç i enginy d’un home de condicions només mitjanes.  Pedrolo ens va donant una visió  variada de la vida de Barcelona en la postguerra, en la qual hi ha més blasmes que elogis, més exigències que toleràncies. En  Situació  analítica”,  Daniel és  un psicoanalista i descriu  un  altre  sector  de la societat.  A “Unes mans plenes  de sol”   ens  situa  a Daniel  al  camp,   fent de pagès,  a “Cartes  a  Jones  Street”  ens explica  la seva  vida, professional,  sentimental  i  familiar a través  de les cartes  que s’escriu amb  un amic.

successimultani.jpgUna  altra  sèire  que a mi m’ha semblat important  tant  pel contingut com per la forma, són els Apòcrifs.  Consten de quatre  volums. Apocrif u:  Oriol,  Apòcrif  dos: Tina,  Apocrif tres: Verònica,  Apocrif  quatre: Tilly.  I expliquen  una  relació  d’una parella   que  surt  totalment  de  qualsevol convencionalitat i planteja  situacions,    si bé,  a vegades excessivament estranyes,  majoritariament  molt  interessants.   Oriol Mestres,  un noiet  d’un poble  de pagès,  amb  una fam intel·lectual   precoç  i uns  coneixements  de  tota  mena  avançats  per  a la seva  eda i  amb  una   vocació  clara  d’escriptor,   viu  una relació  adolescent  que el marca  per  a tota  la  vida  i  més  tard una relació  adulta  plena  de sorpreses,  sobretot  per  al lector.  Ell,  l’Oriol,  sembla  que  la  vagi  construint  precisament  a la seva  mida.  Però  sempre  pasen  coses  inevitables,  que  ni ell ni ningú  pot  controlar.

Fora  de les  sèries,  m’agradaria  destacar: 

Successimultani, és  una novel·la  de  ciència ficció,  per  dir-ho d’alguna manera,  on  ens proposa  la possibilitat  de fer  viatges  en el temps  i per tant  manipular  algunes  coses  de la història.   I  Trajecte  final,  un  recull de contes  de  cència  ficció  també.

  

8 Respostes to “Manuel de Pedrolo – Conjunts de novel·les: “Temps Obert” i “Apòcrifs””


  1. 1 caterina Jan 31st, 2008 a les 14:07

    Molt ben fet l’anàlisi, Carme. Estic segura que l’hauria disfrutat molt més si hagués llegit un llibre de Pedrolo. El tindré en compte per més endavant. Vares recomanar Baricco, el vaig llegir i em va agradar. Estic convençuda que Pedrolo també serà del meu gust ;)

  2. 2 striper Jan 31st, 2008 a les 14:44

    Untreball molt acurat i interesant,prenc notas.

  3. 3 onatge Jan 31st, 2008 a les 15:55

    Carme tal com et vaig dir l’altre dia també arrel d’un treball teu sobre en Manuel de Pedrolo, ara torno a dir que ha estat un dels millor escriptors en el sentit ampli i ple de la paraula, que ha donat Catalunya. Tot va ser negar-se a rebre una medalla de la generalitat en aquell temps, com se li van tancar les portes. Era el que ara en diuen políticament INCORRECTE… Incorrecte perquè era honest, estimava el seu país i era conseqüent amb ell mateix.

    I en canvi tants homentages que es fan a gent que només ha fet un esternut…

    Com dius tu, costa trobar un llibre seu a la llibreria.
    De fet som un país que de vegades estimem poc a les persones bones i amb vàlua: en Pedrolo, la Capamany, Montserrat Roig, Xirinachs, Ovidi Montllor… La llista és llarga.

    una abraçada. onatge

  4. 4 Queralbs Jan 31st, 2008 a les 19:17

    És interessant poder llegir aquests comentaris sobre l’obra d’en Pedrolo, perquè tenim la llista de llibres pendents tan llarga que així, al menys, en podem conèixer les característiques i, si ens fa il·lusió -que a mi me’n fa, al menys “Temps obert”-, anotar les obres a la llista.

    Gràcies per apropar-nos-el.

  5. 5 Tom Feb 1st, 2008 a les 0:27

    M’ha agradat constatar que compartim devoció per Pedrolo i Pessoa; autors molt distints, però alhora tan propers…
    D’entre les obres que cites, m’encanta Successimultani: un apassionant i ocurrent joc d’embolics, que l’autor va anar vestint amb l’intenció de plasmar una paradoxa ben coneguda i controvertida.
    Genial!

  6. 6 Joana Feb 1st, 2008 a les 0:28

    Quantes coses que s’aprenen llegint el teu post.En Pedrolo és un vertader desconegut i cal que el recordem i que el llegim!
    Abraçades!

  7. 7 Carme Rosanas Feb 1st, 2008 a les 1:01

    Seguríssim, Caterina, Pedrolo és una passada!

    Striper, no podràs tastar-ne només un.

    Onatge, gràcies per recordar-me la història del premi. No la recodava. Suposo que va ser una cosa més, considerada com un greuge, per deixar-lo més de banda encara que abans però no és pas la única. Tens raó d e comparar-lo amb aquesta altra gent. Em semblen comparacions encertades. l’Ovidi, per descomptat! Xirinacs ja ha estat vergonyós el tracte que se li ha donat… en fi. gràcies per passar per aquí.

    Tom, benvingut al meu blog. M’agrada localitzar més gent amb passió per Pedrolo. Pessoa també, però ja saps hi ha passions i passions, de diferent nivells. I Pedrolo, ho he de reconèixer, és amb qui he passat més hores i amb qui les hores han estat més apassionants. Avui no em funciona l’enllaç al teu blog, ho tornaré a intentar un altre dia. Gràcies pel comentari.

    Joana, si arribo a fer conèixe r Pedrolo a algu de nou, ja em semblarà una meravella. Segur que ho passaríeu bé.

  8. 8 Jesús M. Tibau Feb 4th, 2008 a les 0:59

    Pedrolo va ser un dels primers autors que em va enganxar, i hi va haver una època en què me’n llegia un darrere l’altre.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.




PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob