Comentaris a: Agafant el volant - 6

By: carmerosanas

carmerosanas — Sun, 27 Jan 2008 21:14:50 +0000

Barbollaire, estic contenta que t’agradi. Ja m’adono que m’he posat en un repte que pot ser que em superi… no sé si sabré continuar-la, a vegades jo també m’embolico, però ho intentaré.

Mercè, precisament, he conegut i sentit i viscut de més o menys a prop tantes relacions… de tota mena. Gent que no pot acabar de decidir perquè no sap què decidir, gent que creu que si que es pot estimar dues persones a la vegada. Gent que això li sembla totalment impossible. Aquests temes em fan pensar i escriure i inventar-los en ficció és una manera de pensar-los. A veure si podrien funcionar… Ho podem provar sens e fer mal a ningú, oi?

Zel, com ja he dit aquí a dalt la meva inteció és continuar aquesta novel·la, si és que me’n surto. Que bé, ja puc apuntar-tye a la llista d’amants de Pedrolo. És que m’ho he passat tant bé amb ell!

Josep Manel, ho intentaré. Escoltar bé aquests personatges a verue com se les arreglen amb els seus sentiments intensos i barrejats. I saber-ne seguir el fil. Gràcies per la paciència!

By: josepmanel

josepmanel — Sun, 27 Jan 2008 18:28:03 +0000

I vull afegir que estic esperant la continuació, és clar!

By: josepmanel

josepmanel — Sun, 27 Jan 2008 18:25:52 +0000

He llegit així com tres vegades aquest post, que no és ben bé un post, sinó el fragment d’aqueixa novel•la que dius tenir entre mans, veritat? Tots sabem en què s’han de fidelitzar les relacions. El que no sabem, de vegades, és com fer-nos exclusius per a l’altre. Això vol dir que hi ha una teoria ben apresa i comuna per a tots, però que en el fons esclafís davant de certs esdeveniments o persones. Jo també pense que les relacions han de ser lliures i confiar que, fent ús d’aquesta llibertat, la meua parella decideix continuar amb mi. De vegades, malgrat el vertígen…

By: zel

zel — Sat, 26 Jan 2008 23:23:24 +0000

Coi, m’hi ben enganxat, suposo que anirem seguint? Jo és que sóc molt tafanera i començar un escrit i no acabar-lo no entra en el meu fer. M’ha agradat mol i molt.

Per cert, el que escrius de Pedrolo em fa feliç, perquè saps? Li he llegit tot, absolutament tot i em penso que tinc gairebé tots els llibres, alguns deixats i perduts, d’altres empolsinats…Però sempre que endreço i guardo, em resisteixo a deixar Pedrolo a la segona fila de les lleixes… I fa poc vaig tornar a començar-ne un, per si de cas els meus fills s’hi enganxen…que no crec…Petons!

By: Mercè

Mercè — Sat, 26 Jan 2008 13:54:23 +0000

estava molt ineteresant com per deixr-ho de llegir!!!!!
no sé això de estimar a dos persones a la vegada…
i la mena de relació que tenen m’ha… bé, m’ho guardo en la caixeta dels secrets!

mil besets!

By: barbollaire

barbollaire — Sat, 26 Jan 2008 09:57:19 +0000

Bon dia Carme…
Una narració magnifica… És què clar, crec que jo seria incapaç d’escriure prosa d’aquesta manera… De seguida m’empatollo, començo a donar voltes…
I això que intento fer sempre frases curtes…

D’aquí que em dediqui a “la poesia”… Puc jugar més amb els colors de les imatges i les paraules sense gaire necessitat de tenir un fil argumental…

T’he dit que m’encanta?
Petonets dolços :¬)***

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Fri, 25 Jan 2008 14:21:02 +0000

Gràcies a tu Striper per tenir tanta paciència. Jo sempre penso que aquests posts tan llargs no se’ls llegeix ningú, però ja que vaig començar-la, la novel·la, de tant en tant la continuo.

By: striper

striper — Fri, 25 Jan 2008 12:43:21 +0000

Carme he pasat molt bona estona tot prenent el café i llegint la teva maravellosa narració.Gracies