Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) fou un escriptor que va néixer el 1918 a l’ Aranyó (la Segarra), i va passar la infantesa i l’adolescència a Tàrrega. L’any 1935 es va traslladar a Barcelona.
Jo sempre he considerat que Manuel de Pedrolo és el novel.lista més ambiciós de tota la nostra literatura. Ja que va escriure una quantitat increïble de novel·les, poesia, teatre, articles periodístics… i també per la varietat dels registres que va utilitzar. Molt pocs escriptors utilitzen estils narratius tant diferents com Pedrolo. Apassionat de la recerca formal més extremada, ha assajat tota mena d’innovacions a les seves novel·les. Ha cultivat també els gèneres més diversos -de la novel.la policíaca a la ciència ficció- i ha destacat especialment en alguns cicles novel.lístics que són, alhora, un extens panorama dels anys de la postguerra i una superació del realisme convencional.
En primer lloc us posaré una cita d’ell, pròpia de l’època que va viure, on hi havia tantes coses que no semblaven recomanables i que he trobat al web que porta el seu nom:
“Cal llegir llibres no recomanables.”
Seria massa pretenciós i avorrit fer comentaris de totes les seves novel·les que he llegit, gairebé impossible! però si que voldria destacar-ne algunes que per una raó o per una altra em semblen especialment importants. Avui només una.
Un amor fora ciutat
MANUEL DE PEDROLO
Un amor fora ciutat, escrita l’any 1959 i publicada per primer cop el 1970 (i que li costà un processament pel delicte de “escándalo público”), és un acostament en profunditat a l’homosexualitat viscuda als anys del franquisme, amagada, difícil, culpabilitzada. Després de les cinc edicions que se’n feren al seu dia, pensem que la seva lectura és avui igualment escaient, perquè la nostra societat encara no és massa tolerant, i molts prejudicis continuen condicionant-la.
Un altre dia us parlaré de les novel·les de Temps obert i d’altres sèries de novel·les. Jo m’ho he passat molt bé amb la literatura, mol sovint, i amb molts autors i molts gèneres literaris, però amb Pedrolo he passat les millors hores i hores de lectura. He xalat de valent. Al 100%? Bé sempre hi ha hagut algun invent, (n’ha fet tants!) que m’ha costat una mica, però no oblideu que Pedrolo va escriure molta cosa més que “El mecanoscrit del segon origen”.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Aquesta cita em fa sentir aprop d’en Pedrolo.
I el llibre, l’apunt. Ja en tenc un bon caramull de pendents!
Efectivament va escriure mes llubres jo recordohaver llegit 2o 3 de ell pero sens dubte el mecanoscrit va ser un llibre ensenya en una epoca.
He llegit poc de’n Pedrolo. Però només logro retenir el mecanoscrit del segon orígen. El que si recordo, però, que és el que més em va agradar.
Continuaré parlant de PEDROLO UN ALTRE DIA, TINC UN ALTRE POST MIG PREPARAT, té diverses sèries de novel·les impressionants. I crec que se n’ha de parlar.
Només recordo el Mecanoscrit…I em va agradar!
has legit trajecte final? un gran recull de contes de ciència ficció que et farà pensar molt…
molt xulo el nou disseny del blog!
Sí, sí, Trajecte final, em va encantar, potser me’l tornaré a llegir i tot! Si el trobo, ja que n’he deixat tants que n’he perdut també molts.
Hola Carme, he descobert el teu bloc per casualitat. Però en veure el teu escrit sobre en Pedrolo no he pogut estar-me… Des de molt jove que el vaig començar a llegir, el primer llibre que em va venir a les mans va ser “Un amor fora ciutat”, en tinc més d’una cinquantena de títols. Penso que va ser un escriptor molt honest amb ell i la seva nació. No se li va fer honor en vida ni ara tampoc. A les instuticions i governs “la honestedat” els fa nosa, els molesta, els entorpeix…
onatge.
Tens raó Onatge, la honestedat fa nosa. Jo li llegia sempre els articles setmanals a l’Avui. No queda ningú que digui les coses com ell les deia. Clares, ben dites, sense trampes i sense por. Gràcies pel comentari i per la visita.