“He viscut tant sense haver viscut!
He pensat tant sense haver pensat!
Móns de violències immòbils,
d’aventures transcorregudes sense moviment,
pesen sobre meu.”
“Estic cansat
d’allò que mai no he tingut i que no tindré.
Cansat dels deus que no existeixen.
El meu cos està endolorit per l’esforç
que ni tan sols he pensat de fer.”
“Porto a sobre totes les ferides
de les batalles que no he lliurat”
I diuen que les ferides de les batalles que no hem lliurat no es curen mai.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
les ferides de les batalles que no has lliurat es fiquen a la cara com a capes de ciment armat
petons
El no fer, en molts casos, pot ser -o és- pitjor que l’actuar. En aquest cas les ferides són més males de curar, perquè són continuades, mentre es segueixi aturat com un estaquirot davant de qualsevol batalla, van fent-se més profundes enlloc de cicatritzar.
“Porto a sobre totes les ferides
de les batalles que no he lliurat”
Aquesta cita és realment colpidora.
Salut!
Avui, serà pel dia i per tot el que ha passat i no ha passat, em sento identificada amb les seves paraules.
Ara bé, no serà per falta d’acció (o sí).
Ui, és que a més, hi ha batalles que lliuraries i no pots, senzillament, els escenaris no et pertanyen… O sí, però no els pots abastar…
les tres frases són genials, donen molt que pensar… però m’apunto a la majoria, la tercera, és colpidora…
¿Conoces bien a Pessoa? yo sólo porque Saramago hacía referencias en un libro suyo sobre él .Estas citas me gustan.