No li falta raó a la cita, ja que una cosa i l’altra de vegades semblen inversament proporcionals. Però serà que als savis no els calen tantes paraules per explicar el mateix?
Nuevo dígito en la edad, nuevo aspecto del blog que,por cierto,queda estupendo. Pasé por “información ” para ver esa gran sonrisa,me gusta ver las caras de la gente aunque sé que lo de los blogs se basa mucho en el anonimato,pero como el trato personal no hay nada ¿verdad? y para mi ya no es un blog ,es una estupenda persona la que está tras él como de tantos otros que ya conozco.
El libro que estás leyendo está entre los más vendidos, estoy deseando leer tu comentario. Empecé Un mundo sin fin y me gusta ,tengo que obligarme a dejarlo para no llegar a la madrugada con él abierto.
Me sumo a todo lo que dicen los que comentan antes que yo.Besos
Xexu, segur que als savis no els calen tantes paraules i a més a més tampoc tenen tanta necessitat de justificar-se, d’explicar-se, de fer-se notar… Per cert no sé si coneixes aquest llibre que estic llegint “La breve historia de casi todo” és divulgació científica i em sembla força interessant. Parla de coses molt diverses i encara el tinc a mitges, perquè el combino amb els de la meva feina i els de literatura … però ja t’explicaré. Me’l va recomanar un amic biòleg, però no parla només de biologia, parla de l’univers també i de “casi todo”
Caterina, m’alegro que t’agradi. Cites regalades per una amiga que comparteix el meu entusiasme per les cites interessants.
Barbollaire, molt agraïsa de les teves paraules, segur que no les mereixo, però sempre va bé que te les diguin. Petonets.
Queralbs a mi també m’agrada, clar, per això l’he posada, i crec que és molt certa.
Josep Manel, t’explicaré un secret, el que m’agradava, més de disseny, era el teu, però no m’he decidit a “copiar-te’l” i m’he quedat amb aquest. Em queda pendent, un altre dia. Pel que fa als silencis, no és fàcil llegir-los es mnecessita molt d’entrenament i també de comprovacions empóiri
comprovacions empíriques que llegim bé… també ens podem equivocar molt, sense paraules, clar que les paraules tampoc ens asseguren res, oi? Però dominar el silenci és un repte interessant.
Camino incierto, ya ves que no empecé el blog bajo anonimato. A mi tambñen me gusta ver la cara de la gente. Firmin, estoy a punto de acabar-lo, quiza mañana ponga el comentario. És un libro especial, me está gustando.
No li falta raó a la cita, ja que una cosa i l’altra de vegades semblen inversament proporcionals. Però serà que als savis no els calen tantes paraules per explicar el mateix?
M’agrada el teu canvi de disseny, Carme!
La cita també. És molt certa dissortadament.
Besades
Carme, veig que has fet un “tunning” a ca teva… M’agrada. Molt!
Per cert… per mi, tu ets l’exemple de la cita de la teva capçalera…
Gràcies per haver passat per casa i per les teves paraules. Son tan belles…!
Un petonet ben dolç ;¬)*
Hi ha molta raó, en aquesta cita.
També m’agrada especialment la que tens al títol: “Les persones grans mai no et fan sentir petit”.
Quanta saviesa hi ha en aquestes dites.
Salut!
El que parla s’esvara sovint. Aprendre’m a llegir silencis?… Per un moment m’he quedat sorprés amb el canvi de disseny. Però m’agrada.
Nuevo dígito en la edad, nuevo aspecto del blog que,por cierto,queda estupendo. Pasé por “información ” para ver esa gran sonrisa,me gusta ver las caras de la gente aunque sé que lo de los blogs se basa mucho en el anonimato,pero como el trato personal no hay nada ¿verdad? y para mi ya no es un blog ,es una estupenda persona la que está tras él como de tantos otros que ya conozco.
El libro que estás leyendo está entre los más vendidos, estoy deseando leer tu comentario. Empecé Un mundo sin fin y me gusta ,tengo que obligarme a dejarlo para no llegar a la madrugada con él abierto.
Me sumo a todo lo que dicen los que comentan antes que yo.Besos
Xexu, segur que als savis no els calen tantes paraules i a més a més tampoc tenen tanta necessitat de justificar-se, d’explicar-se, de fer-se notar… Per cert no sé si coneixes aquest llibre que estic llegint “La breve historia de casi todo” és divulgació científica i em sembla força interessant. Parla de coses molt diverses i encara el tinc a mitges, perquè el combino amb els de la meva feina i els de literatura … però ja t’explicaré. Me’l va recomanar un amic biòleg, però no parla només de biologia, parla de l’univers també i de “casi todo”
Caterina, m’alegro que t’agradi. Cites regalades per una amiga que comparteix el meu entusiasme per les cites interessants.
Barbollaire, molt agraïsa de les teves paraules, segur que no les mereixo, però sempre va bé que te les diguin. Petonets.
Queralbs a mi també m’agrada, clar, per això l’he posada, i crec que és molt certa.
Josep Manel, t’explicaré un secret, el que m’agradava, més de disseny, era el teu, però no m’he decidit a “copiar-te’l” i m’he quedat amb aquest. Em queda pendent, un altre dia. Pel que fa als silencis, no és fàcil llegir-los es mnecessita molt d’entrenament i també de comprovacions empóiri
No, no, no no el volia enviar, encara no!
comprovacions empíriques que llegim bé… també ens podem equivocar molt, sense paraules, clar que les paraules tampoc ens asseguren res, oi? Però dominar el silenci és un repte interessant.
Camino incierto, ya ves que no empecé el blog bajo anonimato. A mi tambñen me gusta ver la cara de la gente. Firmin, estoy a punto de acabar-lo, quiza mañana ponga el comentario. És un libro especial, me está gustando.
i es que es aixi, es molt mes sabi el que escolta mes que parla (no tinc accents!!!)