Una cancó de Moustaki, la dedico a tots els somiadors, que prefereixen buscar altres veus que els responguin abans de parar de somiar.
I per tant en el món.
Tu em diràs que això no serveix de res i que no serà pas per a demà mateix
i per tant en el món, altres veus em responen
I per tant en el mon…
Tu em diras que no he de somiar, tot creient viure la realitat
que jo he d’anar amb els ulls ben oberts, `per veure bé el que va de través
i per tant en el món, altres veus em responen
I per tant en el mon…
Tu em diras que no he de cridar, ni de fer un clam de totes les veritats
Que val més sempre callar o mentir, i sobretot guardar-se un somrís. i per tant en el món, altres veus em responen
I per tant en el mon…
Tu em diras que jo no he de parlar de l’amor com si fos de veritat
Que no és res més que un miratge d’una il·lusió que no és de la meva edat.
i per tant en el món, altres veus em responen
I per tant en el mon…
Tu em diràs si tinc o no raó, però no em faràs canviar de cançó
Jo te la dono tal com ella és i tu podras fer-ne el que voldràs
i per tant en el món, altres veus em responen
I per tant en el mon…
Geroges MOUSTAKI
Et pourtant dans le monde
Tu me diras que tout ça ne sers à rien que ce n’est pas encore pour demain
Et pourtant dans le monde d’autres voix me répondent
Et pourtant dans le monde
Tu me diras que j’ai tort de rêver en croyant vivre la réalité
Qu’il faut rester les yeux ouverts et regarder tout ce qui va de travers
Et pourtant dans le monde d’autre voix me répondent
Et pourtant dans le monde
Tu me diras que j’ai tort de crier et de clamer mes quatre vérités
Qui vaut mieux se taire ou mentir surtout savoir garder le sourire
Et pourtant dans le monde d’autre voix me répondent
Et pourtant dans le monde
Tu me diras que j’ai tort de parler de l’amour comme s’il existait
Qu’il ne s’agit que d’un mirage d’une illusion qui n’est plus de mon âge
Et pourtant dans le monde d’autre voix me réponde
Et pourtant dans le monde
Tu me diras que j’ai tort ou raison ça ne me fera pas changer de chanson
Je te la donne comme elle est tu pourras en faire ce qui te plaît
Et pourtant dans le monde d’autre voix me répondent
Et pourtant dans le monde…
Georges Moustaki
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Moustaki va escriure molt. com tots els poetes, com tots els fotògrafs… va fer mil proves per treure alguns retrats precisos i preciosos. Com tots els poetes, com tots els fotògrafs, ho és pel conjunt, no només pels retrats preciosos.
Hi ha massa veus al món i les respostes les tenim dins.
petons i llepades sense veu, bonica.
Benvingut Gatot, segur que tens raó, però que vols fer-hi si a mi també m’agraden les veus?
Preciosa. Es un aliento a que no perdamos el idealismo aunque los frutos del esfuerzo no sean recogidos de inmediato, difundir nuestras ideas en lugar de callar,mentir o ser hipócrita,que el amor no es un espejismo ni una ilusión con edad, juvenil.
Pourtat equivale a ” sin embargo” más o menos el sentido es “tú me dices tal cosa … pero el mundo ,sin embargo el mundo, no obstant…,malgrat això…
Gràcies per la visita i el comentari, ja ens anirem llegint.
“Tu em diràs si tinc o no raó, però no em faràs canviar de cançó”. Una proposta vital que m’encanta. Un argument més per als idealistes incurables, com jo…
potser… és que no cal fer-hi res quan alguna cosa t’agrada… o fer-les totes!
petons i llepades estàtiques!
Gràcies Camino Incieto per la precisió, tens raó, però jo utilitzo el per tant en aques t sentit de “malgrat” que no és el més habitual, potser és una català un pèl afrancesat del Nord, però hi ha gent que ho utilitza així.
Benvingut Jordi, ens veiem als blogs.
Ja en som una pila d’idealistes incurables, em sembla.
Ei! Gatot, deixar-te portar per allò que t’agrada, és una bona cosa, oi? No fer-hi res en contra i fer-les totes a favor. Ho entès bé? Ho posaré en pràctica. Una abraçada.