Comentaris a: Georges Moustaki al Palau de la Música

By: Carme

Carme — Sat, 12 Jan 2008 10:57:24 +0000

Una abraçada, Camino incierto, ben forta, per totes les coincidències i complicitats.

Bet, benvingut a casa meva, que em visitin nois guapos i a més a més del Maresme, sempre és un honor. És ben bé això que dius. Necessari, indispensable, encara ho és, sí, sí, encara ho és. Un petó.

By: betmataro

betmataro — Sat, 12 Jan 2008 07:53:17 +0000

Tenim tota la vida per passar-nos-ho bé
Tenim tota la mort per descansar.
Aquest métèque dels collons continua senr indispensable, potser ara sembla fràgil, però és història poètica mediterrània, divertida fins i tot a estones.
Jo el vaig veure fa una eternitat i és d’aquella gent que creus que són necessaris.

By: camino incierto

camino incierto — Fri, 11 Jan 2008 20:13:25 +0000

Com t´envejo jo a tu.

By: carmerosanas

carmerosanas — Fri, 11 Jan 2008 13:43:44 +0000

Sense dir el seu nom (traducció a la mev a manera)

Jo voldria sense anomenar-la, parlar-vos d’ella
Com d’una estimada, d’una infidel.
Una noia ben viva que es desperta
a tots els demàs que canten sota el sol.

És a ella a qui apallisen, a qui enpaiten, a qui acorralen,
És ella la que s’aixeca, la que sofreix, la que fa vaga.
És ella a qui empresonem, a qui traïm, a qui abandonem.
Qui ens fa venir ganes de viure, que ens fa venir ganes de seguir-la
fins al final, fins al final.

Voldria sense anomenar-la retre-li homenatge
bonica flor del mes de maig o fruita salvatge.
Una planta ben plantada sobre dues cames
I que arrossega en llibertat a on li sembla bé.

És a ella a qui apallissen…

Voldria sense anomenar-la parlar-vos d’ella
ben estimada o mal estimada ella és fidel
I si voleu que us la presenti
Li diem: revolució permanent.

És a ella a qui apallissen…

By: Joana

Joana — Fri, 11 Jan 2008 13:19:25 +0000

Els músics, la lletra, la seducció a través de les paraules i dels gestos… No saps com m’agrada i quins bons records em porta!!!!
Quin regal més bonic!