Els reis, a casa de la meva filla, ens van portar, al meu marit i a mi, un parell d'entrades per anar a escoltar George Moustaki al Palau. El concert era ahir vespre. L'últim cop que havia sentit Moustaki, va ser a Sant Cugat, i no recordo quants anys fa, jo diria 5 doncs podria ser que en fes 10, per enrendre'ns. En aquests anys ha canviat, ara és un vellet amb un aspecte fràgil i la veu també. Però encara que sembli difícil de creure, el concert va ser magnífic. Com pot ser que amb una veu fràgil es faci un concert memorable? Doncs perquè encara sap seduir el públic, perquè hi ha les músiques, i porta uns músics molt bons, perquè hi ha les lletres que continuen dient coses boniques, coses que encara cal dir, coses tendres. I ell és tot tendresa. Envejo sovint els artistes perquè la seva feina és commoure i deixar-se commoure. La veritat és que m'ho vaig passar mooooolt bé. No tinc cap vídeo d'ahir evidentment... però serà d'un altre dia.
|
Je voudrais, sans la nommer, {Refrain:} Je voudrais, sans la nommer, {Refrain} Je voudrais, sans la nommer, |
A la cançó Ma liberté diu que vol l libertat per a coses com ara:
"Per anar a qualsevol lloc
per anar fins al final
dels camins de fortuna,
per collir tot somiant
una rosa dels vents
sobre d'un raig de lluna." G. Moustaki
Més tard diu, a Déclaration
"Jo declaro l'estat de felicitat permanent
i el dret de cadascú a tots els privilegis.
Jo dic que el sofriment és com un sacrilegi
Quan hi ha per a tothom les roses i el pa blanc.
Jo contesto la legitimitat de les guerres,
la justícia que mata i la mort que castiga.
Les consciències que dormen al fons del seu llit.
La civilització en mans dels mercenaris."
G. Moustaki
I coses tan romàntiques com:
"Ens prendrem el temps de viure,
de ser lliures , amor meu.
Sense projectes i sense costums
podrem somiar la nostra vida."
Potser estic abusant de la votra paciència, però trobo que té lletres que valdrien la pena de reproduir gaire bé totes. Potser serà millor que ho faci a poc a poc.
Finalment i com a fi de festa, ens va cantar Le metèque, en català. I bé, ja sabeu que a la gent d’aquest país ens cau la baba quan algú que no és d’aquí ens parla en català.
Un vespre feliç. Una felicitat (no sé si petita) però en tot cas molt intensa
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Els músics, la lletra, la seducció a través de les paraules i dels gestos… No saps com m’agrada i quins bons records em porta!!!!
Quin regal més bonic!
Sense dir el seu nom (traducció a la mev a manera)
Jo voldria sense anomenar-la, parlar-vos d’ella
Com d’una estimada, d’una infidel.
Una noia ben viva que es desperta
a tots els demàs que canten sota el sol.
És a ella a qui apallisen, a qui enpaiten, a qui acorralen,
És ella la que s’aixeca, la que sofreix, la que fa vaga.
És ella a qui empresonem, a qui traïm, a qui abandonem.
Qui ens fa venir ganes de viure, que ens fa venir ganes de seguir-la
fins al final, fins al final.
Voldria sense anomenar-la retre-li homenatge
bonica flor del mes de maig o fruita salvatge.
Una planta ben plantada sobre dues cames
I que arrossega en llibertat a on li sembla bé.
És a ella a qui apallissen…
Voldria sense anomenar-la parlar-vos d’ella
ben estimada o mal estimada ella és fidel
I si voleu que us la presenti
Li diem: revolució permanent.
És a ella a qui apallissen…
Com t´envejo jo a tu.
Tenim tota la vida per passar-nos-ho bé
Tenim tota la mort per descansar.
Aquest métèque dels collons continua senr indispensable, potser ara sembla fràgil, però és història poètica mediterrània, divertida fins i tot a estones.
Jo el vaig veure fa una eternitat i és d’aquella gent que creus que són necessaris.
Una abraçada, Camino incierto, ben forta, per totes les coincidències i complicitats.
Bet, benvingut a casa meva, que em visitin nois guapos i a més a més del Maresme, sempre és un honor. És ben bé això que dius. Necessari, indispensable, encara ho és, sí, sí, encara ho és. Un petó.