25.-
Lligams que es perden
entre foscors i núvols.
Perduts per sempre,
si els avencs i tempestes,
no s’afluixen ni encalmen.
26.-
Lligams que duren
per sobre les onades
que mai no fugen,
assossegant els dies
perquè torni la calma.
27.-
Lligams que esperen
sense desesperar-se
però mai no dormen desvetllant altres somnis
per obrir vies amples.








La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

Que no es perdin els lligams, que la vida ens ompli moltes vies, que mantenir la il.lusió i el mirar endavant costa un ou i mig, en aquests moments. Petons, Carme, una abraçada.
Lligams i paradoxes
Torna al poble l’amic que no recorda
el carrer del cementiri
on hi ha el nínxol de la mare.
A totes passades vol que l’acompanyi
a desar-hi un pom de flors de plàstic.
De camí,
fem un cafè on abans hi havia la vaqueria
i recordem amb melangia
la tebior rosada dels mugrons.
Sort
Lligams que existeixen
perquè va existir el temps
en que vam saber ballar
els colors de les mirades;
acotxar les carícies
dels silencis, dels somriures…
I la memòria dels dits
encara sura sobre
la pell estimada
petonet dolç, nina ;¬)**
El lligam és la memòria, o potser el record que ens queda.
El vertader lligam és la vida futura, com la d’aquest nadó de la fotografia (net o neta? enhorabona!).
Salut!
Sí ,el lligam de la memòria és el que jo vull
Carme,
Fas unes tankas precioses. Sóc mestra de català a l’Escola de la Dona i recomanaré a les alumnes que llegeixin els teus poemes. De moment, ja te’n robo uns quants per explicar-los com es fan aquestes composicions poètiques. Durant el primer trimestre hem treballat els haikús. Si tens oportunitat de visitar-nos, ja ens veuràs. Enhorabona i gràcies!
M Dolors vinyoles
A mi em costa d’entendre la poesia. De fet, no en llegeixo mai. No hi trobo el missatge, no hi trobo la força. Ara, la teva poesia es diferent, arriba al fons d’una manera intensa, senzilla, entenedora. Gràcies
Zel, jo que no em sento ni de bon tros capaç de lluitar per tantes coses com ara tu, sempre lluito per les més properes. Els lligams que m’importen n’és una d’elles. Quan sembla que no queda il·lusió col·lectiva, l’hem de buscar potser en coses més personals. Gràcies maca.
Agustí, els intercanvis poètics, sempre m’han agradat, ja veig que te’n recordes. Els blogs és un bon lloc.
Barbollaire, sempre em sembla com un regal de reis, trobar retalls de poemes teus al meu blog. Gràcies. Un petonet dolç també.
Queralbs, tens raó que el lligam més important és el futur. Però no només el futur d’un nadó, sinó també el nostre, dels que ja som una mica grans. Lligams i futur van units sempre. I el nadó de la foto no és el meu nét, encara. Encara no ha nascut i l’he de somiar, de moment. Falten quatre mesos d’embaràs, però la il·lusió ja hi és tota ben sencera.
Camino incierto, crec que com més grans ens fem, més important és el lligam de la memòria.
Mª Dolors, benvinguda al meu blog i moltes gràcies pel teu comentari. M’afalaga que utilitzis tankes meves i per descomptat que us visitaré. Moltissimes gràcies per la visitsa i pels comentaris. Estarem en contacte a través dels blogs.
Arnau, tot és començar, al final aconseguirem que t’agradi. Els blogs estan plens de poetes, com pots veure en aquests comentaris. Crec que quan escrivim un poema, si haguessim de demanar un desig, seria justament que arribés al fons de les persones… de moment desig acomplert. A veure si sóc capaç de mantenir-ho durant un temps més.