Fa dies que no afegeixo cap frase feta. Després de llegir Moncada, això m’ha semblat un descuit imperdonable. Aquí van unes quantes frases fetes que utilitza Moncada. Poquetes, intentaré no passar-me, per no descuidar-me’n cap hauria de transcriure tot el llibre.
“Si acceptava a ulls clucs que l’antiga Mequinensa era pel cap baix el rovell de l’ou de la galàxia, el foraster intel·ligent s’hi trobava de seguida com a casa.”
“L’acte de fe, però, no era pa i mel. “
”Als teresians els cabia un pa a la boca.”
Tret de xovinistes de ferro colat, tothom admetia (remugant, és clar) un fet enquimerador: la primera impressió de la vila sobre el nouvingut era poc acollidora per no titllar-la sense embuts d’hostil.
“Va anar d’un fil que no fugís com una centella.”
“Ni el sergent hi trobaria res a dir en cas que volgués buscar ronya al cove.” 
“¿Què tenia d’estrany, doncs, que li donessin també el condol al Robert, que dormia, com sempre, a la palla?”
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
No en coneixia cap i mira que jo sóc molt feta a les frases fetes.
Bona nit Carme. M’ha fet molta il·lusió trobar els teus comentaris al meu blog. Gràcies. Tanmateix, veient els vostres blogs hom resta un xic astorat. És fantàstic el treball que esteu fent per la llengua i la cultura en general. Aquests darrers dies he gaudit d’internent com no ho havia fet mai (i espero seguir gaudint-ne).
Trobo molt encertat compartir locucions i frases fetes; tornar-les a emprar, fer-ne ús com aquell qui res, de trompis, de gairell o com qui sent ploure… Tant hi fa, cal eixorivir la llengua de nou i en Jesús Montcada crec que és un model excel·lent.
Suposo que el deus conèixer, el diccionari de la Joana Raspall i en Joan Martí (LOCUCIONS I FRASES FETES d’Ed 62) És una bona eina i està molt ben escrit.
Una abraçada
Mira és el primer cop que em passa que algú de conegut d’abans “em troba” aquí als blogs. Quina gràcia! Doncs, benvingut de nou al meu blog en forma d’Agustí! Quan vaig muntar els meus blogs, al mes de maig no imaginava pas que m’ho passaria tant bé ni que hi passaria tantes hores (Massa!) Si fins i tot el principal propòsit pel 2008 és mantenir uns horaris raonables i no anar-me’n a dormir a les 3 de la matinada tant sovint amb els blogs!
Ens anirem trobant, aquí als blogs. Una abraçada
Doncs jo us recomano amb molt d’entusiasme l’obra de teatre Aigua, que representa alguns contes d’en Jesús Moncada. Increïble! Veient l’obra és com si, a través d’un forat, fitéssim el dia a dia d’aquest paisatge literari tant peculiar. De veritat, us la recomano amb els ulls tancats!
Gràcies, submarí terrestre! Et creiem, a ulls clucs, nosaltres també!