Calaveres atònites :
Llegeixo la primera pàgina, però no em veig capaç de continuar com si res…
Rellegeixo assaborint el llenguatge de Moncada. Com s’ho fa, per enllaçar d’aquesta manera les frases fetes com s’ho fa per donar la impressió d’un llenguatge quotidià, gens estudiat, com s’ho fa per que malgrat això sigui tan acurat.
En aquestes primeres línies ja m’ha robat el cor. Digui el que digui, penso, està tant ben dit que no importa.
Però resulta que si que importa. Són unes narracions molt interessants. Els contes es belluguen sobre els mateixos personatges que agafen protagonismes diferents. Un personatge que aquí només és citat, més enllà fa un paper principal. Tret del Jutge Crònides, que sovint acaba tenint algun paper prou rellevant i havent de resoldre uns casos ben curiosos.
Els contes ens expliquen unes històries tan divertides!
Crítiques, plenes d’humor, sorprenents, humanes…
No el pots deixar. No sé si queda algú de vosaltres que no l’hagi llegit, però si voleu passar-ho bé, llegiu-lo. No us el perdeu.
Una cita que és la que dóna el títol al llibre:
“No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites”
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Benvinguda al món del Moncada, llàstima que en va deixar molt aviat, et recomano tots els llibres d’ell, cami de sirga, el café de la granota, etc, etc,
salutacions
Ja m’ha fet gola, l’apunt a la llista dels que he de comanar.
No le conozco ,tu visión de él ya lo hace apetecible, estoy simultaneando Mil cretins con una novela .Me cuesta leer relatos breves, pero lo tendré en cuenta en el futuro.Cuando acabo un libro,estoy dos o tres días indecisa para elegir (mi montón es muy elevado) no sé si insistir con los que se me rebelan, continuar con las nuevas adquisiciones o con los pendientes del montón.Mientras me decido…siempre está la poesía.
Repetiré Moncada, impossible no fer-ho, Té la mà Maria.
Segur que t’agradarà Queralbs, com a mi m’agrada això que et faci gola.
Estos relatos, tienen una unidad muy marcada, son los mismos personajes, las historias se relacionan las unas con las otras. Y aunque no sea una novela, los lees con el mismo afán. Inténtalo cuando te apetezca, te asseguro que lo passarás bien. ……….. Ai! Ja m’he tornat a enganxar al castellà, per cert que volia dir-te que ja vaig veure un comentari teu en català a Filant Prim. Pots fer-ho sempre com et sigui més còmode, però ens ha quedat clar que si els fas en castellà no pas per desconeixement, el teu caalà és molt bo. Jo també tinc el pilonet dels que em costen una mica o una mica massa, de tant en tant en torno a agafar algun, pero cada cop menys. Com més gran em faig més ganes tinc d’aprofitar el temps per a passar-ho bé.
He llegit molt en català . Des de fa deu anys som mestra de català ,però tambè des de llavors he perdut la destressa de xerrar-ho perquè tan sols ho feia en la escola i ja estic jubilada per malaltia.
He atravesado estos años atrás un puente largo y oscuro de debilidad y depresión ,ya sabes cuando uno se vuelve indefenso retorna a lo…materno.
Sigo comprando en catalán , el último que leí fue “La caverna” de José Saramago.
Me indigna que algunos usen las lenguas para enfrentar a la gente cuando el objetivo de éstas es la comunicación.
Moncada és una delícia. Un dels GRANS. Em sembla que del seu “Camí de sirga” tenia quatre o cinc versions diferents, no finals sinó versions senceres diferents. I al final va triar la que tots coneixem. Ademés era poc donat a fer el papanata, papanata que fan molts escriptors, que es vesteixen d’escriptors, que parlen com creuen que han de parlar els escriptors; Moncada no, Moncada escrivia bé perquè ho treballava molt. I mai li podrem agrair prou.