Tinc una amiga llibretera. No, no és només una amiga. És la meva primera amiga, des dels 10 anys que ens coneixem. Vam ser les millors amigues de seguida. Amistat a primera vista. Només en fa 45… i continuem com si res. Com que no la tinc pas a la cantonada de casa, quan hi vaig aprofito per a comprar-li llibres. Potser no sempre en compro tants com ara, però ara és temps de regals i jo ja me’ls avanço… i ella sap recomanar-me’ls molt bé…
”El mundo” de Juan José Millás
“Firmin” de Sam Savage
“Zapatos italianos” de Henning Mankell (coincidència amb Camino incierto)
“L’elegància de l’eriçó” de Muriel Barbery
Jo vaig triar pel meu compte un llibre antic que encara no he llegit:
“El vigilant del camp de sègol” de J.D. Salinger
Un pilonet de llibres ple d’autors que no conec.
Coneixences noves per a aquest començament d’any.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
“El mundo ” de J.J.Millás está muy bien , yo estoy esperando y no me acaban de llegar por internet “El chico del pijama a rayas “y “El mundo sin fin”. No conozco estos autores que nombras . Si leo hoy mis 200 páginas que me pongo por meta habré terminado ” Un invierno en Madrid” que me ha enseñado muchos detalles de la cotidianidad de la posguerra española y he llamado varias veces a mi madre para preguntarle sobre varios detalles de los que se comentan,ella tiene 92 años y me dice que la guerra no fue igual de dura en mi pequeño pueblo de Salamanca en la frontera con Portugarl que en MAdrid. Ya ves , los libros nos conectan con personas de todas las edades ,es la otra universidad de la vida.Te echaba de menos.
el vigilant del camp de sègol ja l’he llegit i em va agradar molt.
un petó guapa
gràcies per les recomanacions
“El vigilant del camp de sègol” de J.D. Salinger el tinc comprat i pendent. “El mundo” de Millás me’l va deixar Camino incierto i encara l’he de començar. Segurament l’agafaré quan acabi amb “El pont dels jueus”. En tinc moltes ganes ja.
Quina alegria que ja tornis a escriure posts!
Bon Nadal i Bon Any!
Bon Nadal Carme,
justament fa una estona que acabo d’encetar “El mundo” i ja m’hi he capbussat. Saps, fa dies que faig de nauxer pel teu bloc i m’agrada moltíssim.
Una abraçada
Idò jo tenc encarregats a la meva llibreria aquests:
“Incerta glòria”, d’en Joan Sales
“El segrest del Rei”, d’en Màrius Carol
“Memòries 1930-1985″, d’en Jordi Pujol
Ja ens els comentaràs.
Hola reina, ben tornada, que ja et trobava a faltar! Jo encara no he passat per la llibreria, que també hi tinc una amiga i em deixo aconsellar. Tinc ganes del Mankell o com s’escrigui, és un autor que em té atrapàda des que vaig llegir-li el primer, és com si el tingués explicant-me el llibre a cau d’orella, no sé… Ara m’espera el Pont del jueus, que fa dies que corre i em van regalar Next, que saben que m’agrada la ciència ficció des de sempre i la novel.la negra… Eh quines coses? Des que vaig descobrir l’Ursula LeGuin encara més, i ja no en trobo cap de nou per llegir, me’ls he llegit tots tots… Bones diades, bonica, estigues bé i cuida’t, petons.
Jo no podria tenir un amic llibreter sense abusar-ne de la seua confiança. Visitaria sa casa més que la meua pròpia. I això que a mi no m’agrada deixar llibres. Però açò és una altra història. Descansada?
Primer de tot, dir que tu si que saps triar les amigues! És una sort tenir algú que t’aconselli què has de llegir, i que te l’encerti. I si a més et fa preu d’amic, millor encara…
Bé, dels llibres que proposes, només conec el de Salinger, i et diré que és un d’aquells llibres que a tothom encanta, com el del Perfum, i que a mi em va deixar més aviat indiferent. Aquí t’ho deixo, però és la meva humil opinió, és clar.
Dels autors que comentes, només en conec Millàs, que tampoc m’entusiasma. Però si el recomaneu, el llegirem algun dia. De la resta, també tinc pendent el de D.J. Salinger. Rebo bones crítiques. Bon any Carme!
Jo també he de comprar llibres! Però fa tant que no són novel·les…
No te’n puc comentar cap, però m’ha fet molta gràcia que s’hagi publicat un llibre que es digui “zapatos italianos”: a les nostres prestatgeries n’hi ha un que potser té 20 anys que es diu “sabates italianes”… Relats curts, titulats amb noms de cançons… Curiós, si més no.
Salut!
d’aquest llibres no he llegit cap.. és molt bónic que conserveu una amistat de tants anys!
besets
Camino Incierto, és una sort que puguis parlar encara amb la teva mare d’aquesta mena de coses. Vol dir que té el cap clar!
Rosa, ja els aniré comentant, M’alegro que t’hagi agradat Salinger. Me’l llegiré amb més ganes.
Caterina, doncs ja els comentarem quan els haurem llegit no? sempre va bé de t enir algú amb qui parlar-ne
Xeix, benvingut doncs al meu blog! CFontenta que t’agradi! No sé què passa amb el teu enllaç que no puc accedir al missatgesenseampolla. M’agradaria visitar-te.
Queralbs, jo vaig llegir fa molt temps “Incerta glòria” i recordo que em va agradar molt però crec que hi hauria de tornar, perquè no me’n recordo de res. No sabria pas fer-te’n cap comentgari. Ai, la memòria!
Zel, a mi m’agrada també la ciència ficció, potse r més que la novel·la negra. I d’Ursula Legin en vaig llegir un parell fa temps que em van agradar molt.
Josep Manel, suposo que a mi em passaria com tu dius si la tingués a prop… però no la hi tinc. Ens separen uns 200 km i això canvia força les coses. per això quan hi vaig no puc comprar-me’n només un.
Xexu, crec que si alguna cosa de bo tinc és justament aquesta: la de triar els amics i amigues. Gràcies per la tev a opiió, sempre va bé.
Ja t’explicaré, veí, quan vagi abaixant el pilonet.
Musa, doncs si que és divertida la coincidència dels títols. Jo vaig combinant les novel·les amb els llibres de feina, per això tot de cop llegeixo ràpid o tot de cop trigo molt, depèn de com ho vaig combinant.
Mercè, ja els comentarem a veure com em va amb els llibres.
D’aquests només he lelgit el vigilant en el camp de sègol, i em va agradar molt, fins i tot he repetit.
Jo també sóc de les que repeteixo, si m’agraden. Sobretot perquè sóc impacient i llegeixo ràpid, ràpid i quan ja m’he fet passa r la impaciència de la preimera lectura, aleshores els gaudeixo lentament.
Gràcies per recomenar-nos lectura, en aquestes èpoques regalo llibres, però sempre tinc por de no encertar-ho.
Un feliç Any i una abraçada
A mi m’ha agradat molt “La memòria del sileci” de Ramon Font i publicat per Actéon Editorial. T’el recomano