Cercaré els teus ulls vagin on vagin
i veuré com riuren en moments tranquils
i com llueixen en un instant màgic.
Participa al
Traductors... bé... més o menys
Catala - Español
Català - English
Català -Français
Català - English
Català -Français
Llegeixo
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
La màgia d’un esguard estimat…
Preciós Carme…
La força d’una mirada, la intensitat d’aquesta i més si es tracta de la persona que més estimes… Qué bé ho has sabut captar amb paraules!
Me quedo sin palabras, éste sí que me ha tocado de lleno el corazoncito. Reconozco mi egoísmo porque paso por vuestros blogs para sentirme reconocida en ellos, para ver mis sentimientos en vuestras palabras .Queremos ser únicos pero necesitamos sentirnos comprendidos.Me gusta lo que dices.
Quina facilitat, que tens, per a transmetre sensacions!
I a més, en un parell de retxes.
Absolutament encisador. Me trec es capell.
Carme, las he puesto porque las he sentido mías ,he visto en ellas un trocito de mi vida.Siempre tengo cuidado de respetar las fuentes,ya sabes también que cuando un escritor lanza sus creaciones al mundo dejan de ser ya sólo suyas.
Me gustaría también que no renunciarías a utilizar vuestra lengua materna en mi blog, la he estudiado y tengo mi título de maestra de catalán ,pero si no conozco alguna palabra siempre la busco en el dicccionario o la pregunto a alguien .Estudiar una lengua en la universidad,leer libros en esa lengua y oirla cotidianamente no basta para dominarla y menos aún en su opción más cuidada y culta o en la más popular y castiza.Quiero seguir aprendiéndola cada día ,así que no te prives de utilizarla en mi blog,por favor.
és veritat que tens molta facilitat per transmetre sensacions, cuantes coses qu diuen les mirades i com m’agrada mi mirar-ho tot i a tohthom…
m’encaten els poemes de mirades, ja ho saps ;D
Gràcies, Barbollaire, sempre m’afalaga que un poeta com tu em llegeixi.
Caterina, buscar una mirada vagi on vagi, a vegades és tot un repte i a vegades t’atrapa.
Camino incierto, de nou aquesta complicitat, compartir el sentiment i ara compartir també les paraules, allà al teu blog, t’ho agraeixo altra vegada. I si a tu t’agrada t’escriuré sempre en català, aquí i allà, per a mi és millor, però a vegades em sembla invasor en un bloc castellà escriure en català… ho faré amb el teu permís.
Queralbs, moltíssimes gràcies, però torna’t a posar es capell que no agafis fred!
Mercè, no te n’estiguis mira, mira-ho tot i no et perdis res ni tan sols les mirades que et puguin mirar a tu.
Ignacio, sí que ho sé, i m’encanta especiament el teu de l’”Herba verda, fresca i tendra” i tu ja saps que a vegades els teus poemes han estat inspiració d el meus.
Carme:
Jo no sóc capaç d’escriure aquestes paraules tan meravelloses. Com que no sóc capaç d’escriure-les, em dedico a buscar-les, llegir-les, sentir-les…i les faig meves. Aleshores les guardo a la memòria dels sentiments i les emocions. Gràcies per les teves intensitats.
Benvingut, Arnau, al meu blog. Què més podria desitjar que algú es faci seves les meves paraules? Tot un luxe. Gràcies.
Hola Carme després de llegir el teu profund poema no es per gosadia, però un impuls m’ha dut al paper i a la tinta, i ja saps…
Els cercaré.
Els teus ulls
malgrat que
les ninetes
mirin el
buit de l’horitzó.
Potser la brisa
em durà i respiraré
el teu somriure
sota el cel
de l’absència.
I quan els teus ulls
com la celístia
dels estels
es facin presents
amb tu, serà
un instant màgic.
Rep una cordial metàfora sense ànim d’ofendre ni de molestar.
Ah!, les gràcies són meves envers tu, per deixar-me entrar al teu bloc.
Fins ara. onatge
Com podria ofendre el regal d’un diàleg, d’uns versos, d’un sentiment? Si m’encanten aquesta mena d’intervencions poètiques