Alguns dies he fet campana, (i és que hi ha dies que no dono per a tot) però avui torno a participar al 35è joc literari de Jesús Mª Tibau de Tens un racó dalt del món.
Es tracta d’escriure alguna cosa sobre aquesta foto:
Joiosa absència,
diminut misteri de somni desvetllat.
La sorra a les mans, i som de fang,
els ulls al cel, i ens crèixen ales arreu,
els peus a l’aigua i travessem oceans,
el sol a la pell i ens fem de foc.
I sento el joc o és la remor del mar?
I sento el riure o és un xiscle de gavina?
I aquest silenci?
Massa lluny de tot, oblidem l’instant.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
las bicicletas no son para el vareno del finat Fernando Fernan Gomez
vareno, no cony de les preses “verano”
Per mi, text i fotografia es complementen a la perfecció. Ben trobat el poema… com tots.
preciós. m’ha agradat molt això de dir una part del cos i després treure’n una sensació!
Moltes gràcies pel teu poema. Em fan il.lusió totes les participacions als meus jocs literaris, peròe specialment els de tipus creatiu com aquest. Això és el que intento: fer més proper el món dels llibres i la literatura. Algunes de les persones que participen han fet un escrit per primera vegada en motiu dels meus jocs, i això em fa sentir feliç.
Té la mà Maria, crec que això és el primer que hem pensat tots en veure la foto… a més a més és un consol adonar-me que no sóc l’única que teclejo amb massa pressa i capgiro l’ordre de les lletres. Jo ja em pensava que era una seqüela d’haver tractat tants anys amb dislèctics.
Gràcies Josep manel i Ignacio, sempre em fa il·lusió que continueu llegint.
Sí, Jesús, qualsevol estímul és bo si ens fa escriure. A mi em va bé tenir estímuls externs perquè sinó a vegades em sembla que sempre parlo de les mateixes “meves coses”. Gràcies per proposar sempre coses interessants.