Per celebrar els solstici d’hivern, el començament d’un any nou per estrenar i per desitjar-vos-el ben feliç. M’he permès d’utilitzar les vostres paraules, les dels títols dels blogs, per a fer una composició més o menys en encertada. Diu que amb les millors intencions sovint es produeixen els pitjors efectes. Si bé això hauria de ser suficient per fer-me enrera. És de vici i vaig endavant.
Solstici d’hivern
Ens fuig la claror, i és com si de sobte
se’ns fessin més lents els Batecs del temps .
Arrepleguem, sense deixar-ne perdre ni un,
petits Bocins de nit
tot esperant la llum, que ens retornarà de nou Sense Presses .
Viure, cada segon, Ara mateix
que qualsevol bocí de temps pot ser
Ens il·luminem sense soroll, compartint paraules
amb les butxaques plenes d’idees,
amb Somnis i realitats,
amb els calaixos més amagats a vessar de sentiments,
tota una pleníssima Safata de xiuxiueigs
i també amb una Llum de dona .
De bon matí, sentirem un xiscle de Gavina
tot mirant l’alba d’ Un cel vermell
i aconseguirem de Viure (.cat)
en aquell indret precís que volem i que reconeixerem
com a Un lloc per nosaltres .
Escoltar el silenci plàcid de les Cambres Buides.
Cercarem, si cal, Filant prim, ben prim
per no errar en la tria del Camí més incert, (+ o - )
algun racó dalt del món
que ens farà sentir conductors de la nostra vida.
I ens mantindrem ben desperts
perquè ningú No ens digui que és un somni
i perquè els somnis estiguin en plena
Armonia amb aquest any que arriba
i que tots ens mirem encara De reüll .
Buff! I la veïna del pis de sota? i Sol solet? i Bona nit i tapa’t? i malerudeveuret? I el submarí terrestre? I Té la mà maria? Massa difícil per a mi.
Us heu llliurat de ser cadàvers exquisits, que per molt exquisits que siguin sempre són cadàvers. Però pensar-hi ja hi pensava ja… Una abraçada per a tots.
Els enllaços una mica manipulats, evidentment no funcionen. Sorry.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
És, senzillament, genial. Una felicitació d’allò més original i encertada.
… bocabadat …
Ostres quina currada!!! és genial, impressionant… m’ha agradat molt! és original i està molt ben trobat, realment has encertat cada paraula, cada nom del blog s’hi escau a la perfecció!
ets una artista!!!
molt bona poesia, ja seviem que no sortiriem a no sé que fessis un poema eròtic jajajajaja
petons
Eres muy creativa.Admiro tu imaginación
Això dels cadàvers exquisitis ja ho preveia treure en la propera HV… Tu has escalfat motors. Molt bé!
I això del poema eròtic…prova-ho!
Molt treballat i molt originat. I jo molt orgullós de formar-ne part.
Gràcies pel regal.
Em trec el barret, felicitats!
Bufa!!! ara si que has fet un poema ple de senyals…
es un honor tenir-hi posada…
Gràcies per partida doble…
tinc l’ego que no se on para…!XD!
Un petonet dolç ;¬)*
Ets una artistasa Carme! Ho dic sincerament! Caram, jo no hagués sabut fer això ni de lluny. M’ha agradat molt. Tots els blocs enllaçats. Preciós!
molt bé però jo també hi surto amb la meva versió de Reüll.
molt bona feina
uf! quina feinada! però ens has fet un regal tan bonic a tots que crec que et votaré per a reina maga aquest nadal!
Doncs, quin honor ser Reina Maga, Ignacio, no se m’hagués acudit mai.
Rosa, de fet m’hagués agradat que hi sortissis pels dos costats.
Això del poema eròtic ja m’ho pensaré, Veí
I a tots els altres, gràcies per ser aquí i un petonet dolç a tots com els del Barbollaire.
Preciós! Cadàvers o no, a través de les teves paraules i les nostres, començarem a celebrar un any nou ple de vida!
Molt original i encertat… impressionant