Agafo al vol un repte del Josep Manel de Filant prim i agosarada com sóc, em capbusso de ple en els seus personatges i en la seva història… si cal em retractaré de tot el que pugui dir el meu bocinet d’història:
Li va costar una mica d’entendre, però finalment va poder acceptar que les coses eren així. Sovint hi ha coses que ens passen desapercebudes perquè no les volem veure.
En el seu pis petit i tronat, de la part més vella i antiga de la ciutat, malvivia la Clara. Dinava als menjadors de beneficència i gairebé mai no sopava altra cosa que allò que li deixaven emportar, de més a més, a l’hora de dinar. Un dia era una poma o un tros de pa amb una mica d’embotit, o una mica de macarrons quan portava la seva carmanyola.
Però al matí, ella se sentia il·lusionada i esperançada com si cada dia pogués canviar-li a vida. Anava al cafè d’en Llorens i ja no s’avergonyia gens de no de pagar-li ni el seu cafè amb llet, ni la seva amabilitat i dedicació especial. Es deixava convidar cada dia, convençuda per fi que d’alguna manera ja havia pagat per avançada qualsevol quantitat de cafès amb llet que Llorens pogués servir-li.
Se’n va adonar, el primer dia que en comptes de sortir del bar amb el cap cot, va mirar enrera, com per agrair-li una vegada més el seu regal i va veure amb una precisió extrema el canvi d’expressió d’en Llorens quan ella va aixecar el cap. Es va adonar tot d’una, que amb la seva sortida del local, amb la seva posició, el seu capteniment, deixant expandir amb seguretat aquella aura de calidesa que l’envoltava, pagava amb escreix un simple cafè amb llet. Es va adonar que només ella, convertint-se per uns instants en una gran dama, era capaç d’afegir aquelles espurnetes de felicitat i satisfacció en la mirada de Llorens.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Carme! És fantàstic! Preciós, el que has escrit. M’agrada aquesta història. Ja li vaig fer saber al Josep Manel, que segur que estarà ben orgullós de com has descrit el personatge de na Clara. Que segueixi, que segueixi!
Dona! una cosa és agafar un repte al vol i l’altra apropiar-me dels seus personatges. Segur que ell la seguirà molt millor que jo i amb tots els drets del món. Posem que ha estat un parèntesi còmplice. De tota manera, el que dius no està malament. Compartir personatges… i anar teixint històries en comú. Potser em convertiré en la “manllevadora” de personatges i un dia et manllevaré algú de les teves històries, amb el sentiment que porten dins sempre hi ha mil fils per estirar.
O potser podríem crear uns quants personatges que fossin de tots, i cadascú pogués posar-los en dansa quan en tingués ganes. Podria ser una proposta. No sé si s’hi apuntaria gaire gent. Però potser millor que fòssim només 4 o 5. Seria divertit. Tu com ho veus? Bé, no només la Caterina, tots els que llegiu això com ho veieu? S´hi apuntaria algú?
m’agradat això de agafar el fil de la història del Josep Manel, ara que tu l’has clavat.
jo veig mlt bé la iniciativa i jo m’hi apuntaria
m’ha emocionat, de veritat… sobretot quan la fas sortir del local, sense dir res, però… hi ha quelcom que m’ha arribat d’aquest personatge i la seva situació… potser és que duc molt d’aquesta noia dins meu?
jo veig molt bé la idea dels personatges! donem idees?
Doncs, com que veig que les primeres impressions són bones, ho proposo en una altre post. Doncs sí Ignacio, ja pots donar idees. A l’altre post. A veure si ho muntem.
Rosa, la primera d’apuntar-t’hi, a veure què surt. Jo no he muntat mai res de col·lectiu, aquí als blogs… a veure si me’n surto.