He buscat al Google la paraula Nadal, ver veure si podia posar alguna foto al post. Que difícil trobar-ne alguna de bonica, interessant o significativa! M’he decantat per un tòpic, cada vegada més irreal que és un arbre gebrat, gebre d’aquell que es va acumulant dies i dies sota la boira. No sé si darrerament se’n veuen gaires i per això potser cal donar fe, que això en un moment o altre passa: fa fred, neva i gela. Encara que no sigui gaire sovint.
No sé per què, de sobte aquest em sembla un dels records més bonics de les vacances de Nadal: el fred, la neu, els anoracs, els guants, les bufandes…
Celebrar hauria ser passar-ho bé. I cada vegada hi ha més gent que m’explica que Nadal porta tensions i problemes. Sembla que ens hem o ens han creat tantes obligacions en torn del Nadal, que pesen més aquestes que la festa.
A moltes persones no els ve de gust compartir festes amb algú amb qui estan amb mala relació, amb algú que passa de tot quan hi ha problemes, amb algú que no hi és mai quan s’hi ha de ser. Però com que és Nadal, no hi ha excusa que valgui, tothom hi ha de ser. A vegades amb mala cara, però tothom acaba fitxant.
Pel que fa als regals, conec moltes famílies extenses: avis, pares, oncles, tietes, nebots i nebodes que cadascú fa un regal a cadascú. Com es poden fer regals amb il·lusió si n’has de comprar 25? (N’hi ha d’altres que han trobat sistemes simplificadors, que donen força bon resultat: agrupar-se, fer-ho tiupus amic invisible… ) I la duplicitat de regals entre Nadal i Reis? Home, si és per tornar-se boig! Els nens ja no saben ni el que volen ni el que tenen. M’he trobat darrerament molt i molt sovint amb nens i nenes que després de festes els preguntes que els han portat els Reis i són incapaços de recordar-ho tot. Com pot ser? Com pot fer il·lusió una cosa que ja ni recordes? I encara després d’una llista interminable (per llarga i per falta de memòria) et diuen… encara he d’anar a casa la tieta tal i la padrina qual a buscar-ne més. Bé, bé… Jo no sé ni quina cara posar, els dic que tenen molta sort, però no puc estar-me de preguntar-los-hi, si sempre tenen temps de jugar amb tot els que els han portat els altres anys. Alguns diuen que sí, alguns em diuen obertament que no, però la roda ja està engegada i no hi ha qui la pari.
Els pares l’alimenten, però crec que són encara més avis, oncles, ties , padrines i amics ( sí, sí ara resulta que hi ha molts amics dels pares que fan reis per als nens. No en tenen prou amb les seves pròpies famílies? Només faltaven els amics! engreixant la llista ja massa llarga fins a límits insospitats!).
Malgrat tot, espero que no passeu un Nadal amb greus tensions, que no us arruïneu amb els regals i que no us cregueu que aquesta és la fita més important de l’any, com si després no hi hagués res més.
Després, afortunadament la vida continua amb les nostres coses quotidianes que poden ser més o menys valuoses, però que al cap i a la fi és d’on traiem la nostra felicitat, petita o gran.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Nadal torna, i ens tornen les dues sensacions, l’alegria del compartir dies i família (jo sóc de claca familiar) i la tristesa de la buidor, sembla que acabar un any em posa neguitosa a mi. I regalar… Què t’he de dir, a mi m’agrada fer regals i sovint no és el que valen, és allò que veus una coseta i dius …fa per… i ja està, mira, tinc 2 fills, dos germans, dues cunyades, 7 nebots, pare i mare, tres cunyats, una sogra, dues flloles i un fillol i un marit!!!! O sigui, que… llista eterna, ara es van fent grans i ja és diferent, però quan eren petitons i tocava joguines, quin pal! Petonets, ai, si que em tancaran el blog, però… no sé callar quan m’esvero!
Doncs ja tens feina aquests dies, amb la teva llista de regals, jo també sóc força familiar, la veritat, i m’agrada que ens poguem reunir tots… Pel que fa al teu blog, em sembla que realment algú ho ha de dir, i entre tots ens aprofitem dels que no sabeu callar Quanta falta ens feu!
Carme, que encertat post, quantes vegades penso com tu, i lo bo del cas es que no voldria. A mi m’agradaria un Nadal bonic, com quan erem petites, sense tants regals, ni tants menjars sofisticats. Ara ja no sabem que menjar per fer alguna cosa diferent, encara que jo et diré una cosa: Faig l’escudella típica i la carn d’olla, ja veus una cosa ben catalana.
Però tal com tu dius, tot s’ha convertit en un consum exagerat. Massa regals, massa joguines, massa compromís diria jo. Tot podria ser molt més maco sense tanta “tonteria”. Les coses senzilles poden ser tan boniques!
Sempre intento fer una Nadal bonic, però….sempre hi ha un però!
Saps, només desitjo una cosa: Que tots tinguem salut i hagi pau al món, aquest seria el millor Nadal.
Per cert, preciosa la foto. Recordo viatges a Arinsal, quan els nens eren petits i quan pasavem per pobles de Lleida, era una meravella, la gebrada al voltant nostre, era com si visquessis en un altre món!
Una abraçada, sigues feliç, t’ho desitjo!
Carme, Carme … te veig negativa.
Mira, supòs que hi ha Nadals per a tots els gusts, però així com ho descrius me sona molt tòpic, i en el meu cas no és així. No sóc consumista, però m’agrada l’alegria, i el Nadal és temps d’alegria; si no, fitxa’t en els nins!
He passat molts bons moments, els Nadals. I la vida és això, una col·lecció de moments ¿no?
Vaig descobrir que res és etern, i que l’únic que tenim és el present (i el passat); per això vull viure el present del Nadal amb alegria, amb esperança (en la família, en els amics, en els companys, en els projectes), amb el goig de pensar que som vius, estam plegats, ens estimam i volem riure i viure, per molts anys, més Nadals.
Molts d’anys a tot@s.
del nadal tohtom en parla, però un servidor et volia fer una pregunta:
d’on ve la paraula Catalunya ?
me le contestes al meu blog, gràcies
si fer bona cara al mal temps, potser et diria que el Nadal és hipocresia i quedar bé.
Massa regals a fer..nosaltres a casa només fem regals a la canalla, però a casa la meva sogra que són vint i tants se’n fan a tots, nosaltres no podem amb aquesta despesa, ells tiren de visa, però nosaltres no i fa certa angúnia quan ells et regalen i tu no pots correspondre, potser per això a vegades no sóm benvinguts. hi pocresia?
Maria Isabel, precisament amb unes paraules teves defineixes molt bé la meva sensació. “Sempre hi ha un però”… malgrat tot estic segura que tu com jo gaudirem del Nadal. Gràcies i que siguis smolt feliç tu també.
Queralbs, Queralbs, una injecció d’entusiasme sempre va bé! Malgrat tot el que dic no són només tòpics, són dures realitats per a molta gent. Però tens raó, posat s a col·leccionar moments que siguin en positiu.
Té la mà Maria, perquè creus que jo sé d’on ve la paraula Catalunya? Té la contestaré… no sé perquè però ho intentaré.
Rosa, doncs si, ja veig que ens entenem… volia dir exactament coses com aquesta. És un dels petits peròs que parla la Maia Isabel. Segur, que malgrat tot, aprofitem tot allò de positiu, oi?
Qué bé que ho has descrit tot. Aquest any estic plena de tensions. No sé quins regals comprar perquè ningú sap el que vol, el que és unbon senyal perquè això vol dir que no ens falta de res, de moment. Dinar amb gent que no em fa ganes però hi quedes perquè són la família i per tradició, i si no et fa dons a aguantar-se. Com en diem a Mallorca, quin oi! jeje
“!/(*)&%$”= de Nadal! La gran festa del consum! capitalisme en quantitats industrials! passin i vegin la muntanya russa dels bitllets!
però també:
visca visca visca sóc allà dalt de la muntanya fum fum fum amb la meva iaia, fent excursions per tot arreu, lluny de la monotonia de la ciutat, amb la família i els que estimo!
suposo que, com cada cop crec més, tot té dues vessants, o moltes més, i cal escollir entre elles…
però això sí que ens ho hauriem de preguntar: té sentit, el nadal? l’abril passat vaig començar a escriure una petita novel•la -una mica apartada, però la recuperaré- ambientada en un futur proper, on un personatge deia, més o menys: “maleït sigui! Per què ens hem de llençar a comprar tot de coses estúpides només per una paraula (nadal) que ningú no sap ni d’on ve ni què significa?” si, com és el meu cas, no creiem que jesús fos déu, què estem celebrant?
Sí senyor! tot té dues cares, i m’alegro que la teva sigui d’expectatives de felicitat.
En canvi jo no em pregunto massa si té sentit el Nadal, reunir-se, retrobar-se, fer coses junts, celebrar… és una cosa molt arrelada en els homes de totes les èpoques. Celebrar el solstici d’hivern o el Nadal a mi tant me fa… i que cadascú li digui com vulgui… si no fos perquè ens el compliquem massa!
La societat actual a convertit una festa tradicional com el Nadal en un parell de setmanes de consumisme boig i a més amb la obligació de ser feliç.
Yo nunca he tenido problemas en navidad, excepto por un par de años que me tocó en uno pasar un postoperatorio y en otro acompañar a mi marido en el hospital, el resto siempre sencillo y natural. En mi familia tengo 8 hermanos con sus respectivas parejas ,dos cuñadas por parte de mi marido y sus parejas, 18 sobrinos por mi parte y 7 por la de mi marido. Nunca nos hemos planteado la navidad como intercambio de regalos,es totalmente imposible ,sólo se preparan reyes para los más pequeños y cada uno en sus casas.Nunca me han gustado las “obligaciones” y convenciones sociales así que hago lo que me apetece y lo de cumplir por cumplir no va conmigo. Quiero que pase lo que pase sea siempre una fiesta aunque ya sin connotaciones religiosas.Creo que el resto de la familia piensa igual,nunca he oído reproches por no recibir regalos