Comentaris a: El Perfum

By: Carme

Carme — Mon, 10 Dec 2007 18:09:07 +0000

Doncs, Josep Manel i Caterina, no sé si heu llegit tots els comentaris, però ja ho veieu gustos per a tot. Jo no diria tant que la vaig llegir a disgust, de fet em va enganxar bastant i la trama està molt ben portada, sinó que el final em va “acabar els quartos” com es diu vulgarment. I no pas pel que passa, sinó per les paraules que escriu i com ho valora i la manera de dir-ho. No ho sé em va disgustar profundament l’últim oparàgraf del llibre. En fi, oblidat… però no repetiré autor.

By: caterina

caterina — Mon, 10 Dec 2007 11:18:14 +0000

Jo el vaig llegir fa uns anys i em va agradar. El vaig trobar original i tot i que hi pot haver fragments una mica durs, és una mica habitual trobar, moltes vegades, aquests tipus de descripcions en novel·les d’assassinats. El final no l’esperava, em va sorprendre, però no gratament. No per puritanisme ni res de tot això. Simplement em va decepcionar. Pareixia que l’autor no sabia massa bé com acabar la història o tal volta sí que ho sabia, no ho sé. El final em va deixar una mica freda, però en conjunt em va agradar. És una novel·la diferent a altres que tracten trames similars. Entretinguda i interessant, al manco per al meu gust.

By: josepmanel

josepmanel — Mon, 10 Dec 2007 09:32:46 +0000

He llegit el post i només els primers comentaris així que còrrec el risc de repetir alguna obvietat. Però, malgrat contradir a la meua benvolguda companya blogaire, el llibre, llegit ja fa molt de temps (quasi a la remota adolescència) si que em va agrada i molt. Pense que ningú no pot negar les sorprendents descripcions dels olors i com es basteix una trama tan curiosa sobre la flaire de les dones. Evidentment parle del record plaent que em va portar la lectura i que hui mire d’evocar. La pel·lícula no l’he vista. Trobe molt difícil (per no dir impossible) portar al cinema un argument com aquest. No vull eixir decebut novament.
Per cert, Carme, veig que ja t’has agafat un bon llibre de relleu. El Jesús Moncada és genial i imprescindible. Supose que ja ho has fet, però si no és així, tens que llegir “Camí de sirga”. Sublim!

By: rosa

rosa — Sun, 09 Dec 2007 18:13:29 +0000

a mi m’agradat per la narrativa doncs he pogut olorar el que ell mateix olorava…la pel.lícula no és el mateix, no acostumo a veure la pel.licula si he llegit el llibre abans, però aquesta la vaig veure, doncs el novio de la meva neboda hi surt encenen la torxa dels focs arificials.,…

By: Carme

Carme — Sun, 09 Dec 2007 16:55:56 +0000

Gràcies per les recomanacions. Ara mateix m’apunto a los “Zapatos italianos” més que a les dèries amb els coloms, i que consti que no tinc res con tra els coloms.

Camino incierto, si ya entiendo lo que quieres decir, pero aunque yo estoy fuerte, en este momento y no me ha afectado en el sentido de passarlo mal o de sufrir mucho, incluso así me repele que se expliquen algun tipo de cosas. Cada vez que me doy cuenta de esta línea tan fina que separa la realidad y la ficción, creo (y esto es ya ideología o deformación professional) que no se debería ni animar ni dar ideas a los que ya tienen ideas demasiado raras, violentas o de que el fin justifica cualquier medio.

By: camino incierto

camino incierto — Sun, 09 Dec 2007 14:29:22 +0000

Me refería con lo del estado de ánimo a que hay que estar fuerte emocionalmente para enfrentarse a lo feo,a lo brutal del ser humano.Hubo un tiempo en el que creíamos que había diferencias entre la realidad y la ficción, decíamos “bueno, es sólo un libro,es sólo un película” pero ahora ya estamos bien informados y conocemos que la línea que las separa es muy fina,que hay personas que la traspasan ,que ocurren sucesos escalofriantes y no son de película. EL libro que leí hoy yo será un bálsamo para tu espíritu “Zapatos italianos ” de Henning Mankell ,lo puedes leer en una tarde y es un alivio para el corazón.Besos

By: Té la mà Maria

Té la mà Maria — Sun, 09 Dec 2007 11:00:47 +0000

aquest escriptor te una altre títol anomenat “El colom” que també és una dèria sobre aquestes aus, el recomano si teniu temps

salutacions

By: Carme

Carme — Sun, 09 Dec 2007 10:42:52 +0000

I pel que fa a Solitud, jo em poso a mig camí… el vaig llegir, el vaig acabar, em va agradar… però ara mateix tampoc el cosidero un dels llibres de la meva vida i ni tant sols el recordo amb massa detall. Gustos per tot.

By: Carme

Carme — Sun, 09 Dec 2007 10:41:19 +0000

Striper, benvingut al meu blog, hi ha sentiments humans sí, i no em desagrada tant la violencia que hi ha (que tampoc és molt explícita) sinó que precisament barregi els sentiments humans: ambició i fins i tot l’amor amb aquesta violència. Crec que és això el que em fa mal i no dic res més ja que més que res em va disgustar profundament el final.

Queralbs, faràs bé de no llegir-lo, ja que d’atmosfera neta, ni un segon en tot el llibre.

Camino incierto, yo no creo nunca tenier un estado de ànimo adequado para este libro… però no todos somos iguales.

O potser si, Sol Solet, pot ser que hi hagi sensibilitats massa fines… què vols fer-hi? De tota manera m’agrada provocar polèmiques, encara que sigui involuntàriament… de fet m’ho podia pensar, però no ho pretenia.

By: solsolet

solsolet — Sun, 09 Dec 2007 10:30:51 +0000

Llegint els comentaris t’adones que els que el van llegir ja fa temps diuen que els hi va agradar, en canvi qui l’està llegint o l’ha acabat de llegir diu que no el suporta. No sera que els nostres gustos en el temps canvien?
Jo el vaig llegir fa molt temps, i recordo queem va agradar, pot ser si el llegís avui no m’agradaria.
Això és per a ZEL: Solitud és un dels llibres de la meva vida.