He acabat de llegir El perfum… la veritat és que l’aroma que me n’ha quedat no m’ha deixat gaire ben perfumada. Més aviat jo l’hagués titulat: La ferum
Fa dies en un comentari Camino incierto, em deia que fa anys que va començar aquesta novel·la i no la va poder acabar. Jo sí que l’he acabada. Acabar els llibres és com un vici i aquest llibre m’ha intrigat prou com per acabar-lo. Però si us he de dir la veritat, la felicito efusivament per haver-lo deixat a mitges. S’ha estalviat un final bastant fastigós i que m’ha deixat amb ganes de veure la cara que fa aquest senyor, més que res perquè si el veig algun dia, em recordi de caminar en direcció contrària.
No reprodueixo el final del llibre perquè en Xexu de Bona nit i tapa’t m’ha renyat per espatllar la lectura als que poden ser seguidors d’aquest autor i no han llegit el llibre.
I jo, va i … obedient canvio el post, abans citava l’últim paràgraf del llibre!
No volia pas fastiguejar ningú, ni molestar ningú. Simplement trobo horrorós barrejar l’amor, les ganes de ser estimat i estimar amb la violència i la possessió més primària i fastigosa que us pogueu imaginar .
Si no l’heu llegit i voleu fer-ho… endavant! No us pensessiu pas que el prohibiria a ningú.
I sobretot, si hi ha algú que hagi disfrutat amb aquest llibre o li hagi agradat molt per una raó o altra, que m’expliqui per què. El noi que me l’ha regalat, m’ho haurà d’explicar també i molt bé.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Si et dic la veritat, a mi el llibre tampoc em va agradar, em va decebre, i això que me l’havia recomanat ma mare, que s’equivoca poc ja que solem compartir gustos. Però ni així crec que t’hagis de carregar el final d’aquesta manera, per molt que odiïs el llibre i el seu autor, sé que té fervents seguidors, i per tant, a algú que no l’hagi llegit, encara li poc agradar.
No és pas que odiï ni el llibre ni el seu autor, simplement no voldria tenir res a veure amb ells.
Ara bé, potser tens raó i millor canvio el post.
Va! El deixaré sense el paràgraf final. Així no xafaré el final a qui el vulgui llegir.
Ja has fet la bona obra d’aquesta nit.
Bona nit i tapa’t!
Fa molts anys que el vaig llegir i he de dir que em va encantar. Està molt ben escrit.L’argument , d’acord , és una barreja casi inexplicable.Les olors, ferums… autèntiques només llengint.He vist la peli fa poc i tampoc em va decebre…Ja se sap entre gustos…
Precisament per aquest entellat tan peculiar és un llibre fora del comú.
Bon diumenge wapa!
Està ben escrit, sí i l’argument ben construit, tens raó!
I entre gustos no hi ha res a dir. També tens raó!
Saps? Sempre que em passa això recordo Bertrand Russell. Deia alguna cosa semblant a que quan a algú li agraden les maduixes, en aquest aspecte concret, és millor i té més avantatges que a un que no li agraden. I això val també per aquest llibre. Tu has disfrutat d’una situació i d’uns moments que jo he estat incapaç de gaudir. Un punt a favor teu!
Bon diumenge també per a tu, maca!
Espero que no t’hagis pres malament el meu comentari, potser he estat un pèl massa brusc. Trobo que ara el post està molt millor, no estic gens en contra de les crítiques, ja et comentava que el llibre no em va agradar massa, i no ho hagués sabut expressar, però llegint el que en dius, és per això, hi ha una barreja de sentiments força escatològica. Pots parlar tant malament com vulguis del que sigui. En aquest cas, a més, comparteixo la teva opinió, i subscric les crítiques. Però m’alegro que hagis decidit modificar el post, que t’expliquin el final d’un llibre o d’una pel·lícula trobo que no està bé. Perdona, però, si t’he semblat ofensiu.
No, Xexu, gens ofensiu. M’agrada l’intercanvi d’opinions i sóc de les que no dubto en canviar d’opinió si veig que m’he equivocat. M’ha semblat de justicia citar-te al post. No et sap greu, oi?
Hola, Ai, sort que hi ha algú amb qui puc compartir el fet de no suportar el llibre. Jo, que sóc una lectora compulsiva i m’ho empasso tot, i m’agrada el bo, evidentment, em vaig haver de fer el valent per no arraconar-lo al cap de 30 pàgines, i ho vaig tornar a provar, i… res, no el suporto, no m’agrada i puc assegurar que només he deixat dos llibres inacabats de milers, aquest i…. no em renyeu, Solitud. Ja ho sé, ja ho sé, però… Petons
Doncs mira ja veus et vas estalviar el final i te l’has estalviat altre cop gràcies al Xexu.
Au, va! confidència per confidència i no em renyeu tampoc. Jo no vaig acabar Ulisses…
Shhhhhhs a mi em va agradar ja fa molts anys que el vaig llegir i guardo molt bon record , perque penso que es una bona historia ben argumentada, i que no nomes te sang i crims, també ambicions i altres sentiments humans,
Parlant la gent s’entén. És un tòpic, però és ben cert. No em sap pas greu que em citis, no pateixis. Així tothom sap que sóc el tio que es queixa dels posts, hehehe. És broma.
Uep Carme,
M’havia fixat que l’estaves llegint, i m’he sentit alleugerit en veure el teu comentari, perquè la veritat és que no entenc gaire bé la gent a qui li poden agradar aquest tipus d’històries, encara que estiguin ben escrites. A mi m’agraden les atmosferes netes.
Jo no l’he llegit, però ja el m’havien comentat i, la veritat és que no faig comptes llegir-lo.
Yo lo dejé inacabado en 1986, hace demasiado tiempo,pero a pesar de los años no sé si estoy preparada para enfrentarme a él.
Cuando se lee poniendo todo de ti ,temes encontrarte algo que hiera profundamente, y ,sin duda, que hay en el mundo aspectos y personas profundamente dañinos.Los libros que dejo inacabados permanecen a la espera de un estado de ánimo adecuado,de otro tiempo más propicio.
Llegint els comentaris t’adones que els que el van llegir ja fa temps diuen que els hi va agradar, en canvi qui l’està llegint o l’ha acabat de llegir diu que no el suporta. No sera que els nostres gustos en el temps canvien?
Jo el vaig llegir fa molt temps, i recordo queem va agradar, pot ser si el llegís avui no m’agradaria.
Això és per a ZEL: Solitud és un dels llibres de la meva vida.
Striper, benvingut al meu blog, hi ha sentiments humans sí, i no em desagrada tant la violencia que hi ha (que tampoc és molt explícita) sinó que precisament barregi els sentiments humans: ambició i fins i tot l’amor amb aquesta violència. Crec que és això el que em fa mal i no dic res més ja que més que res em va disgustar profundament el final.
Queralbs, faràs bé de no llegir-lo, ja que d’atmosfera neta, ni un segon en tot el llibre.
Camino incierto, yo no creo nunca tenier un estado de ànimo adequado para este libro… però no todos somos iguales.
O potser si, Sol Solet, pot ser que hi hagi sensibilitats massa fines… què vols fer-hi? De tota manera m’agrada provocar polèmiques, encara que sigui involuntàriament… de fet m’ho podia pensar, però no ho pretenia.
I pel que fa a Solitud, jo em poso a mig camí… el vaig llegir, el vaig acabar, em va agradar… però ara mateix tampoc el cosidero un dels llibres de la meva vida i ni tant sols el recordo amb massa detall. Gustos per tot.
aquest escriptor te una altre títol anomenat “El colom” que també és una dèria sobre aquestes aus, el recomano si teniu temps
salutacions
Me refería con lo del estado de ánimo a que hay que estar fuerte emocionalmente para enfrentarse a lo feo,a lo brutal del ser humano.Hubo un tiempo en el que creíamos que había diferencias entre la realidad y la ficción, decíamos “bueno, es sólo un libro,es sólo un película” pero ahora ya estamos bien informados y conocemos que la línea que las separa es muy fina,que hay personas que la traspasan ,que ocurren sucesos escalofriantes y no son de película. EL libro que leí hoy yo será un bálsamo para tu espíritu “Zapatos italianos ” de Henning Mankell ,lo puedes leer en una tarde y es un alivio para el corazón.Besos
Gràcies per les recomanacions. Ara mateix m’apunto a los “Zapatos italianos” més que a les dèries amb els coloms, i que consti que no tinc res con tra els coloms.
Camino incierto, si ya entiendo lo que quieres decir, pero aunque yo estoy fuerte, en este momento y no me ha afectado en el sentido de passarlo mal o de sufrir mucho, incluso así me repele que se expliquen algun tipo de cosas. Cada vez que me doy cuenta de esta línea tan fina que separa la realidad y la ficción, creo (y esto es ya ideología o deformación professional) que no se debería ni animar ni dar ideas a los que ya tienen ideas demasiado raras, violentas o de que el fin justifica cualquier medio.
a mi m’agradat per la narrativa doncs he pogut olorar el que ell mateix olorava…la pel.lícula no és el mateix, no acostumo a veure la pel.licula si he llegit el llibre abans, però aquesta la vaig veure, doncs el novio de la meva neboda hi surt encenen la torxa dels focs arificials.,…
He llegit el post i només els primers comentaris així que còrrec el risc de repetir alguna obvietat. Però, malgrat contradir a la meua benvolguda companya blogaire, el llibre, llegit ja fa molt de temps (quasi a la remota adolescència) si que em va agrada i molt. Pense que ningú no pot negar les sorprendents descripcions dels olors i com es basteix una trama tan curiosa sobre la flaire de les dones. Evidentment parle del record plaent que em va portar la lectura i que hui mire d’evocar. La pel·lícula no l’he vista. Trobe molt difícil (per no dir impossible) portar al cinema un argument com aquest. No vull eixir decebut novament.
Per cert, Carme, veig que ja t’has agafat un bon llibre de relleu. El Jesús Moncada és genial i imprescindible. Supose que ja ho has fet, però si no és així, tens que llegir “Camí de sirga”. Sublim!
Jo el vaig llegir fa uns anys i em va agradar. El vaig trobar original i tot i que hi pot haver fragments una mica durs, és una mica habitual trobar, moltes vegades, aquests tipus de descripcions en novel·les d’assassinats. El final no l’esperava, em va sorprendre, però no gratament. No per puritanisme ni res de tot això. Simplement em va decepcionar. Pareixia que l’autor no sabia massa bé com acabar la història o tal volta sí que ho sabia, no ho sé. El final em va deixar una mica freda, però en conjunt em va agradar. És una novel·la diferent a altres que tracten trames similars. Entretinguda i interessant, al manco per al meu gust.
Doncs, Josep Manel i Caterina, no sé si heu llegit tots els comentaris, però ja ho veieu gustos per a tot. Jo no diria tant que la vaig llegir a disgust, de fet em va enganxar bastant i la trama està molt ben portada, sinó que el final em va “acabar els quartos” com es diu vulgarment. I no pas pel que passa, sinó per les paraules que escriu i com ho valora i la manera de dir-ho. No ho sé em va disgustar profundament l’últim oparàgraf del llibre. En fi, oblidat… però no repetiré autor.