Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.
Miquel Martí i Pol, d’ ”Estimada Marta”
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Clar com l’aigua, intens, magnífic.
Gràcies per regalar-nos una mica d’en Miquel Martí i Pol.
Oi? A mi m’agrada molt. Com tants d’altres…
M’has tocat la fibra amb en MMP, el meu poeta estimat, preferit, objecte de culte per mi. Et regalo un petit poema, dels que de vegades em surten quan vaig a cal barbollaire i els seus m’inspiren.Petons amb paraules.
llum
visions subtils
d’ínfimes partícules
percebre ombres amb matís de llum
armonies blanques
records que esberlen
fosques cabòries
d’un viure amarg
que ja és passat
quan t’acostes
m’agrada molt en Marti i pol…tinc quasi tots els seus poemaris.
A mi també m’agrada molt Martí Pol, vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment.
Zel, a mi sovint també m’agrada respondre amb poemes , els poemes que llegeixo, deu ser això que dius, que m’isnpiren. També m’agraden els poemes de Barbollaire.
Carme, Miquel Martí i Pol, amb en Salvat-Papasseit son dos dels meus preferits i referents.
Quina sort has tingut de coneixe’l, no? Segur que era una persona que marcava…
Gràcies, un cop més, per les teves paraules…
;¬)**
Doncs justament, també comparteixo l’admiració per Joan Salvat -Papasseit. Són els que més he llegit i relegit.
Gràcies a tu per passar per casa meva.
és potser el poeta català més popular, oi? amb el bo del iaio del maragall i les seves cançons, és clar…
jo encara l’he de descobrir, el mmp, per això, però aquest primer tast m’ha sorprés força!
Ignacio, ja repetiré algun tast de tant en tant, per a mi va ser l’esquer que em va portar a la poesia.
Este poema lo puse yo en Septiembre, me gusta muchísimo este poeta y lo releo a menudo
Camino incierto, no sé si me falla la memoria o será que en septiembre no te leia tan a menudo como ahora y se me pasó.
Me gusta coincidir… me da una sensación d e complicidad agradable.