Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
Ja fa anys, cada 1 de gener, a casa meva, el meu germà ens feia escoltar en directe, des de Viena, el concert d’any nou, a les 12 en punt del migdia. Per a mi l’any nou va associat a Viena, als valsos i a l’Strauss.
Fa dies que no afegeixo cap frase feta. Després de llegir Moncada, això m’ha semblat un descuit imperdonable. Aquí van unes quantes frases fetes que utilitza Moncada. Poquetes, intentaré no passar-me, per no descuidar-me’n cap hauria de transcriure tot el llibre.
“Si acceptava a ulls clucs que l’antiga Mequinensa era pel cap baix el rovell de l’ou […]
Calaveres atònites :
Llegeixo la primera pàgina, però no em veig capaç de continuar com si res…
Rellegeixo assaborint el llenguatge de Moncada. Com s’ho fa, per enllaçar d’aquesta manera les frases fetes com s’ho fa per donar la impressió d’un llenguatge quotidià, gens estudiat, com s’ho fa per que malgrat això sigui tan acurat.
En aquestes primeres línies ja […]
Tinc una amiga llibretera. No, no és només una amiga. És la meva primera amiga, des dels 10 anys que ens coneixem. Vam ser les millors amigues de seguida. Amistat a primera vista. Només en fa 45… i continuem com si res. Com que no la tinc pas a la cantonada de casa, quan hi vaig […]
Mireu-los bé,
Arriben, ben aviat, dies de molts colors.
Dies amb color de neu, de llum i d’il·lusió,
hores de blaus suaus d’enyorances,
moments de rosa ensucrat de les petites tendreses.
També hi ha dies de color de núvol gris dels trasbalsos insospitats,
dies vermells de foc, d’escalfor i d’alegria d’infant,
hores de color de terra de nostàlgies que ja gairebé […]
Alguns dies he fet campana, (i és que hi ha dies que no dono per a tot) però avui torno a participar al 35è joc literari de Jesús Mª Tibau de Tens un racó dalt del món.
Es tracta d’escriure alguna cosa sobre aquesta foto:
Joiosa absència,
diminut misteri de somni desvetllat.
La sorra a les mans, i som de fang,
els ulls al […]
Cercaré els teus ulls vagin on vagin
i veuré com riuren en moments tranquils
i com llueixen en un instant màgic.
Com que fa tant fred dues imatges càlides, una en foto i una en paraules:
T’he buscat els llavis pels camins roents de sol,
en la calor del mercat
i en l’acollidora alzina,
tan dolços com les móres de l’esbarzer del camí.
I n’he sentit l’enyorança
tot just acabat el bes
i per no perdre’n la mida
tot seguit l’hem reemprès.
L’Alba tenia moltes coses per endreçar. Sentiments intensos que sobreixien per molts canals que la sorprenien i la deixaven sovint desconcertada. Per una part no volia renunciar a cap d’ells. Per altra part no volia pas tirar pel dret com fa la majoria de la gent. I l’Alba escrivia. Tenia 22 anys, i una pila de […]
22.-
Les hores fugen
sense portar equipatge.
Busco les lletres
que facin les paraules
i m’omplin les estances.
23.-
Busco les lletres
amb treball, mica en mica.
Per confegir-les
necessito l’ajuda
d’una mirada amiga.
24.-
Per confegir-les
entre avencs i tempestes,
sento que em crida
aquella veu de sempre que m’ensenya dreceres.
Català - English
Català -Français
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments