Col·lecció de moments.

12 Respostes to “Fulles”

1. 1 Té la mà Maria Nov 30th, 2007 a les 19:59

   quina olor mes agradable la tardor i quins colors, anar per la muntanya és tot un plaer
   la tonalitat de colors em maravella

   petons

2. 2 carmerosanas Nov 30th, 2007 a les 20:19

   Sembla mentida que una cosa que es repeteix cada any, encara ens meravelli d’aquesta manera. M’ho miro i m’ho miro i sempre em sembla que voldria abastar-ho més bé que les altres vegades.

3. 3 josepmanel Nov 30th, 2007 a les 21:25

   Jo també estic fascinat pels colors d’aquesta època de l’any. Els arbres, vençuts de tardor, esmicolant el seu patrimoni pel terra. Fulles que s’agafen a les mans invisibles del vent, que no pot enlairar-les fins el brancatge que les acollia. Castanyes torrades a les butxaques, tornant una escalfor perduda. Les primeres brases abans no vinga l’hivern…

4. 4 camino incierto Des 1st, 2007 a les 0:47

   Bonitas palabras y esos estorninos me han traído recuerdos de años atrás ,es fascinante seguirles los movimientos en el aire ,son como una nube ágil ,ligera y musical. Hace tiempo que no los veo por Palma ,con tantas obras se habrán ido a otra parte como las palomas.

5. 5 caterina Des 1st, 2007 a les 12:21

   És veritat el que diu camino incierto. Abans a Palma n’hi havia molts d’estornells, tants que els havien d’espantar perquè se’n anessin i és veritat que des de fa uns anys no els veim. Per què deu ser? Amb les teves paraules, Carme, arribaràs a aconseguir que m’agradi la tardor!
   Besades!!!

6. 6 Carme Des 1st, 2007 a les 12:26

   Ai! Josep Manel! això de les castanyes torrades a les butxaques em retorna a temps llunyans. Ara al mes de novembre vaig comprar castranyes torrades al carrer per últim cop, però no van tenir temps de passar per les butxaques.

   Camino incierto, Palma y los estorninos… la primera vez que me fijé en el vuelo de los estorninos, y me maravillé con el espectáculo fascinante y gratuito, fué precisamente en Palma, yo tenia 18 años y estuve allí con mi marido, al poco tiempo de casar-nos.

7. 7 carmerosanas Des 1st, 2007 a les 13:13

   Ai! Caterina, quan escrivia la resposta, encara no hi eres i ara que me la miro, tu hi ets abans que jo… misteris de la informàtica.

   Ja estaria bé que t’agradés també la tardor. Saps? Bertrand Russell deia que sempre va bé que t’agradin com més coses millor. (Parlant de la felicitat, que ja saps que per a mi és un tema important. Cada dia veig un munt de gent que la busca i no la troba.) Deia ell… resumint que: Una persona a qui li agradin les maduixes, en aquest aspecte concret té més avantatges que una a qui no li agradin.

   Si un bon dia t’agrada una cosa més que el dia abans, has guanyat un punt més de plaer a la vida… Un petonet, bonica.

8. 8 barbollaire Des 2nd, 2007 a les 2:35

   Paraules d’una delicadesa d’orfebre…

   Un petonet dolç

9. 9 iruNa Des 2nd, 2007 a les 4:00

   ostres… que bonic.

10. 10 Carme (l'altra) Des 2nd, 2007 a les 20:59

    Fulles que ballen i ens transporten en un ritme dolç cap a paraules de somnis…

11. 11 ignacio Des 2nd, 2007 a les 21:14

    no em digueu que cada any no espereu la caiguda de les fulles, només per poder passejar-vos entre aquesta pluja i enviar amb el peu ben lluny un bon grapat de fulles cruixents!

    Jo sí ;D

    una abraçada (gratis) i tardorenca

12. 12 Carme Des 2nd, 2007 a les 21:45

    Arrossegar els peus entre les fulles i que t’arribin a mitja cama i aleshores:  ffffffffffffffffff!

Deixa una resposta