Comentaris a: Les dèries

By: Carme

Carme — Thu, 29 Nov 2007 21:07:47 +0000

Tens molta raó Caterina, si no sabem que és no tenir felicitat com la podríem reconeixer i valorar? Ja va bé que hi hagi moments diferents a la vida. Oi?

Té la mà Maria, clar que l’entorn també compta i molt, però crec que també algunes coses de l’entorn depenen d e nosaltres i del nostre punt de vista o de la manera com ens les prenem.

Iruna, em sembla bé això de les motivacions, és clar que sï, però si jo en dic dèries és perquè li vull donar un to menys solemne. Les motivacions estan millor, però a falta de motivacions, les dèries més lleugeres, potser menys duradores, més efímeres, també serveixen i molt!

Carme, aquest és un molt bon exemple de motivació o de dèria, com vulgueu, fer voluntariat és una cosa molt maca, ja que dóna felicitat per dos costats. Als altres i a tu mateixa. Hi ha molta gent que creu que en treu molt més del que dóna, justament per aquesta felicitat. ´

Un petó a tots

By: Carme

Carme — Thu, 29 Nov 2007 18:09:37 +0000

Ahir, després d’un cap de setmana de voluntariat, una companya de feina em deia: ets feliç quan dones ni que sigui el menor del teu somriure a una persona que el necessita, i el fet d’obrir-te, de donar, de compartir, tot això crea moments feliços, tot això ens dóna felicitat.

By: iruNa

iruNa — Thu, 29 Nov 2007 15:45:49 +0000

Jo em quedo amb la frase de que la felicitat no és mai permanent sinó que està feta de moments feliços. Massa sovint creiem que la felicitat és el final del camí, és aquella meta a on volem arribar. Però no, la felicitat es troba (si és que existeix) en el dia a dia, en el present.. .en el caminar de la vida. Tens raó que és molt més fàcil ser feliç quan les coses et van bé, és evident. Però el problema és com trobar aquesta felicitat quan et sents malament…
El que expliques de les dèries està molt bé, jo més que dèries en diria motivacions… ens cal tenir projectes, coses que ens motivin, il·lusions… i aquestes són les que donen sentit a la nostra vida i fan que poguem ser feliços.
Uf, perdona pel rotllo… i perdona per no haver-te comentat fins ara però és que no hi havia manera de trobar la direcció del teu blog!!! ara ja et tinc fitxadeta!!! jeje
una abraçada!

By: Té la mà Maria

Té la mà Maria — Thu, 29 Nov 2007 14:52:46 +0000

ens ha agradat força el post d’avui, crec que la felicitat a part de les dèries també la forma l’entorn on estàs, si l’entorn és favorable ajuda a que siguis més feliç

salutacions i petonets

By: caterina

caterina — Thu, 29 Nov 2007 13:07:56 +0000

La felicitat està feta de petits moments i crec que sí és cert. Fins i tot, en èpoques dolentes es poden experimentar moments d’aquests. Potser si fossim feliços duranta cada dia i cada minut de la nostra vida, no ho podriem suportar, tal com diu que passa amb l’enamorament i que per això ha de tenir una data de caducitat. Malgrat tot, per ser feliços s’han de passar moment dolents perquè sinó, no sabriem què és la felicitat, no? Les dèries poden ser un bon motiu, les il·lusions, etc, però sempre, i dins el que hi cap, tocant de peus a terra…
Quines ganes de tornar a llegir els teus posts!!!

By: carmerosanas

carmerosanas — Thu, 29 Nov 2007 12:22:00 +0000

Rosa, Josep-manel, Xexu, tant sovint estem d’acord !

Em sembla que a cap blocaire li he d’ensenyar què vull dir amb això de les dèries. Un blog és ja una dèria molt personal, que l’emprèns sol, sense complicitat de ningú i aleshores et surten les complicitats de tot arreu.

He dit complicitats o felicitats?

By: XeXu

XeXu — Thu, 29 Nov 2007 11:56:54 +0000

Saps que jo podria dir que tinc la mateixa dèria principal que tu? Les relacions humanes és una cosa que jo no catalogaria com a dèria, sinó com a necessitat, però ara que ho dius, potser si que és una mena de dèria.

A part d’això, dir que ja fa temps que vaig dient pel món que la felicitat està en les coses petites, i és força puntual. Això ho pots relacionar amb el post de l’altre dia. Quan ens acostumem a una cosa que esperàvem amb delit i que ens ha fet feliços, sempre comencem a desitjar-ne una altra. Som així, però segueixo dient que les petites coses, els detalls, les persones, són el que ens fa estar amunt, i amb un somriure d’orella a orella.

By: josepmanel

josepmanel — Thu, 29 Nov 2007 11:37:34 +0000

Si la felicitat està basada en certs moments plaents, indubtablement parlem d’una felicitat interruptus que, per ella mateixa, és insatisfactòria. Ara bé, la felicitat basada en sentir que ets capaç de ser o fer certes coses malgrat que no passes per un bon moment, pot tenir una permanència important. És evident que també hi ha moments feliços (exhultants, diríem)… Caram, Carme, quins deures més difícils ens has posat…

By: rosa

rosa — Thu, 29 Nov 2007 11:34:30 +0000

Abans de tot gràcies pel teu comentari..m’agraden molt les teves opinions i de vegades les faig meves.

La felicitat, vaig sentir dir una vegada que la petita felicitat que aqui a la terra trobem i que ens fa tan i tan feliços…allà dalt quan morim aquesta felicitat de la terra és molt inmensa i perdurable i eterna.
La felicitat mai existeix com a plena i duradora,només són moments petits i això és el que em d’agafar i fer-los durar una mica més,perquè només hi ha això…moments petits de felicitat que ens van omplint cada dia al llarg de la nostra vida. I amb això ja ens podem donar per contents.