Comentaris a: L’hipotàlem i la felicitat.

By: Carme

Carme — Thu, 29 Nov 2007 20:59:51 +0000

Caterina, crec que això que dius pasa molt amb le s coses materials, l’exemple que doius de les joguines dels nens és perfectament vàlid, amb les coses que no són materials: interessos importants, motivacions o d’eries no passa tant.

Rosa, gràcies per la resposta. Els dracs ignorants t’estem agraïts eternament.

Albert, si que passaa, sí.

Crec que no s’ha trobat la manera que el cerv ell funcioni per comandament a distància. Però si et busques algun camí per fer que et doni la felicitat ja és com pitjar un botonet. Segurament deu s er això o una cosa molt semblant el que fan algunes drogues, però no he sé massa bé.

By: Ignacio

Ignacio — Thu, 29 Nov 2007 18:01:07 +0000

eis! no hi hauria manera de decidir quan el volem pitjar, el botonet de l’hipotàlem?

estaria bé, oi? és això el que fan algunes drogues?

By: Albert_stk

Albert_stk — Wed, 28 Nov 2007 22:59:57 +0000

Passa molt sovint gaudir molt quan esperes alguna cosa i pensar no era per tant quan l’aconsegueixes.

By: rosa

rosa — Tue, 27 Nov 2007 08:36:55 +0000

Carme passat per l’última tanda de l’horoscop de casa meva, ´t’he deixat una resposta. un petó bonica.

By: caterina

caterina — Tue, 27 Nov 2007 08:22:33 +0000

La frase de Punset m’agrada molt. La vaig descobrir quan vaig llegir el llibre el viatge a la felicitat. I crec que té raó. Quanta gent no desitja aconseguir una cosa i quan la té deixa de donar-li importància? Això és el que fan molts nens amb les joguines…

By: Carme

Carme — Mon, 26 Nov 2007 22:48:59 +0000

Miquel Àngel, doncs hagués vingut molt de gust a fer un cafetó i a fer-la petar, llàstima que no ho he llegt a temps, perquè estava treballant i a més a més un pèl massa lluny de la Plaça Real. Potse r en una altra ocasió.

En veu baixa, ja veug que també t’agraden les cites. És que a mi m’encanten.

Rosa, a vegades si que la intel·ligècia en comptes d’ajudar-nos a ser feliços ens allunya de la felicitat per plantejar-nos massa coses.

XeXu, Sembla, que és més aviat que el resort s’activa previament que és quan necessitem l’empenta o la motivació per a fe r el camí i quan ja hem arribat, doncs el cervell deu creure que ja no necessitem més motivació, aleshores ja tenim el plaer per ell mateix, però… si no és com esperàvem, si dura poc, si…. no respon a les expectatives, perdem les sensacions de felicitat… estem perduts, vaja!

Jo mateix, crec que tu saps molt bé, que fer camí és important, encara que no sàpigues molt bé on podrem arribar. Ho dic pel teu blog, evidentment. Te’l curres moltíssim!

By: Jo Mateix

Jo Mateix — Mon, 26 Nov 2007 22:31:59 +0000

I tant, fer camí, i per això cal fer només un petit pas.

By: XeXu

XeXu — Mon, 26 Nov 2007 21:04:44 +0000

M’encanta aquest tema, i dóna molt per parlar-ne. El que no acabo de tenir clar és que no ens n’alegrem quan hem arribat al final, i els camins no sempre són fàcils i alegres. Però suposo que parlem de temes més concrets. En alemany tenen el concepte de pre-alegria, i tenen un verb amb preposició que és el mateix, però amb preposició diferent, que el que fan servir per alegria. Ara no me’l facis dir, segur que la Carme F ens donaria un comp de mà en això, que jo estic rovellat.

Les xarxes i circuits neuronals són complexos, i ja les tenen aquestes coses. Quan sabem que tindrem alguna cosa estem eufòrics, i suposo que quan ja fa un temps que en gaudim, algun resort fa que ens en cansem o ens hi acostumem. És un tema apassionant, i m’encantaria aprendre’n més. Tampoc no em vull allargar més en el comentari, però que sàpigues que m’ha encantat el post.

By: rosa

rosa — Mon, 26 Nov 2007 17:17:53 +0000

si que hauriem de gaudir del moment en que caminem cap a la recerca d’allò que ens farà feliços, però no ho fem i potser perquè estem dotats de la intel.ligència o potser del coneixement ens fa voler el “més i més” i mai en tenim prou com mai tenim prou de la felicitat que estem gaudin en aquest moment.

By: en veu baixa

en veu baixa — Mon, 26 Nov 2007 16:26:04 +0000

Quanta raó tens! De vegades busquem tant un horitzó que no sabem gaudir de les petites coses de cada dia. Per cert, molt xula la cita de Punset, me l’apunte.