En estudiar les bases de la felicitat la psicologia moderna distingeix dues fonts: el plaer d’una banda i el sentit que dóna a la vida alguna mena de compromís, d’altra banda.
Segons Seligman la felicitat originada en el plaer acaba amb ell. Perquè perduri ha d’estar lligada a aquest sentit que li dóna a la vida él compromís.
Mihaly Csikszentmihalyi, en el seu llibre Fluir ens parla també de conceptes molt semblants. Parla de les personalitats “autotèliques” que vol dir que són capaces de trobar sentit a la vida a través d’activitats i/o actituds que només depenen d’ells mateixos
I jo afegeixo que Víctor Frankl, també donava una importància molt gran al sentit de la vida, a tenir alguna cosa que ens importa que ens empeny, no només per a la felicitat, sinó també per a resistir situacions molt difícils.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Cadascú li pot donar un sentit diferent a la paraula felicitat, i un primer pas per a aconseguir-la és descobrir quin és aquest sentit per a nosaltres.
jo crec que la vida té el sentit que cadascú li és capaç de donar… hi ha gent que el cerca en filosofies, religions, o telenoveles, però al final la decisió de continuar cada dia endavant és d’un mateix… o com deia Nietzsche, el sentit de la Vida és la Vida mateixa, i si no, no té sentit
una abraçada (gratis)
hi va haver un moment en el qual jo vaig trobar sentit a jugar a aquests petits jocs de les abraçades, a dedicar-me a anar mirant directament als ulls de tothom qui veia, i a coses així. I és genial!
i no sé perquè escric tot això ara… et prendré l’article!
una altra abraçada
“El hombre en busca de sentido” de Viktor E. Frankl, caray , Carme aquest llibret em va semblar quasi diabolic, Fortíssim… l’hauré de tornar a llegir , per que fa 18 anys una amic m’el va regalar i em sembla que vaig agafar un pelutassu mental de molta envergadura….
Tu… jo m’apunto a l’abraçada (gratis) i a una teoria que campa que diu “fes-t’ho fàcil”
Ui ui, ui! el sentit de la felicitat… el sentit de la vida…
El meu post no anava pas per aquí. Jo només volia dir que la felicitat és una sensació, determinada neurològicament, però aquesta sensació pot ser produida per un plaer, però sobretot per alguna cosa que per a nosaltres tingui sentit.
No cal arribara trobar el sentit de la vida. Les abraçades gratis serveixen, tenen un sentit per a cadascú que decideix practicar-les, els blogs també tenen un sentit, la comunicació amb els altres… les relacions, l’amor, el sexe, per anomenar coses amb les quals jo em senti identificada, però, compromisos socials, culturals, científics… i tamtes coses.
Malgat això estic d’acord que la vida té sentit per ella mateixa, d’acord amb tots vosaltres, fins i tot amb Nietzsche, (que ja té mèrit!) Ei! que no cal que te’l tornis a llegir el Víctor Frankl. Jo no en fa 18, però porset en fa 10 o 12 i a mi em va servir, però no cal que et matxaquis.
Conclusió: la millor opció segeuix essent el “fes-t’ho fàcil” i si pot ser amb una abraçada (gratis) tant sovint com sigui possible.
I que sigui ben forta per a tots tres.
Crec que la felicitat depèn de cadascú, d’allò que es vulgui i els objectius que es marqui un mateix, i si ho aconsegueix o no. Vaig sentir fa temps que la gent més feliç és la més pobre, mentre que la societat occidental és la que ho és menys. En canvi, són els que poden gaudir de cotxes, cases, fills, roba, hobbies, etc i són els més frustrats. Potser la felicitat estigui en no marcar-se massa objectius (al manco no massa complicats) i conformar-se amb el que un té.
La felicitat depèn també del nivell d’autoexigencia que tingui cada persona. A vegades volem masses coses.
aterina, Albert, És que la felicitat depèn molt més del “fer” que no pas del “tenir”. Per més coses que tinguem… si en volem més no serem mai feliços. I en canvi tinguem les coses que tinguem … si fem allò que ens interessa (en l’àmbit que sigui) serem feliços.