16.-
Cerco respostes
que volen dalt dels núvols.
Per abastar-les,
em calen les paraules
que resten amagades.
17.-
Passen els dies
entre hores tranquil.les.
Per abastar-me,
escolto les cigarres
tot fent coixins de ratlles.
18.-
Vanes paraules,
com cigarres que garlen,
uns nous fantasmes
caminen en la fosca però la claror els espanta.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Tinc un dubte. Potser ho vares comentar en un post passat i jo no ho recordo però aquestes tankes són teves o agafades d’algun autor o llibre? Perquè si són teves, vaja imaginació! Són una meravella.
Sí, si que són meves. Volen representar un canvi anímic o persnal, sense que sigui tant evident com acostumen a ser els meus altres poemes. Quan poso cites, poemes o fragmenst d’altrs persones, sempre poso l’autor. Si no dic res… els he escrit jo.
m’encanten les teves lletres…
Totes tres em semblen genials, però la 16 la tinc voltant-me pel cap com un pardalet més (que ja hi ha molts!)
Escriure per explicar allò que tenim per dir?
O escriure precisament per buscar …
M’agrada la tanka que tanca el pensament
en ell mateix i en fa paraula-baula -faula…
Avans d’escriure s’ha de viure,
o potser viure es només això: escriure
M’agrada la tanka que tanca el pensament
en ell mateix i en fa paraula-baula -faula…
Abans d’escriure s’ha de viure,
o potser viure es només això: escriure
Ho sento la meva ammèsia ortogràfica és providencial…Glups!!
Miquel Àngel, quan rellegeixo els meus comentaris a altres blogs, sempre m’adono , massa tard, de quants errors ortogràfics o mecanogràfics he fet. Em consola no ser l’única! Les presses, l’entusiasme que ens fan teclejar més ràpid del compte! Jo m’ho prenc així!
He aconseguit barrejar totalment a la meva vida les dues coses: viure i escriure. No sabria dir-te si és el viure que m’ha fet escriure o l’escriure que m’ha fet viure. Ho tinc absolutament trenat.