Comentaris a: “No cal que les lectures siguin solitàries”

By: Carme

Carme — Fri, 23 Nov 2007 10:52:22 +0000

Llegir amb música de fons, és un plaer fantàstic. Jo tmbé ho faig sovint. I pel que fa a comentar els llibres a través de la xarxa, estic d’acord amb tu que també és magnífic. Besets.

By: caterina

caterina — Fri, 23 Nov 2007 08:12:10 +0000

Carme! Jo prefereixo llegir sola, a vegades acompanyada de música clàssica, jazz o B.S.O de pel·lícules però instrumentals. Poder parlar i comentar amb algú el llibre o llibres que has llegit tu com l’altra persona és magnífic, encara que sigui a través de la xarxa!
Besades

By: XeXu

XeXu — Thu, 22 Nov 2007 20:44:10 +0000

Jo sóc de llegir en solitari, això per davant de tot, però naturalment, en ensopegar amb un llibre interessant, no me’n puc estar de recomanar-lo. Això em passa força amb la meva mare, tots dos som malalts de llibres, i quan en llegim un sabem si a l’altre li agradarà o no, i no solem fallar. Mira que no ens relacionem per massa cosa més, però això mai falla, i és una cosa que compartim que m’agrada molt.

By: Carme

Carme — Thu, 22 Nov 2007 18:11:33 +0000

Camino incierto, a mi tambien los blogs me han hecho dscubrir escritores nuevos i los disfruto mucho.

Josep Manel, jo, quan tothom dorm i jo també necessito (com les cases) desempallegar-me de les hores del dia, sovint els meus cruixits acostumen a ser el teclejar de l’ordinador, llegir i escriure tot barrejat. Clar que els llibres es poden tocar, olorar i acariciar, gairebé i això t ambé és tot un plaer. Aquest cap de setmana segur que buscaré la vora del foc i la proximitat dels llibres. Jo també sóc relectora en ocasions. Llegeixo habitualment ràpid, perquè és així com llegeixo i perquè sóc impacient de mena, però quan m’ha agradat, hi torno amb més calma.

By: josepmanel

josepmanel — Thu, 22 Nov 2007 17:11:46 +0000

No hi ha res més plaent que seure a la vora del foc (ho dic per l’època de l’any que som) amb un llibre entre les mans quan tothom ja està colgat al llit i la casa emet uns lleus cruixits per desempallegar-se de les hores del dia. És un plaer solitari, no tinc cap mena de dubte. Encara que jo també, com algú ha dit per aquí dalt, tinga rampellades d’entusiasme i vulga compartir cert paràgraf amb algú que tinga a prop. A més, jo sóc dels qui llegeix un llibre i, si ho val, el torna a començar i me’l faig meu. I subratlle, sobretot, paraules que destrie amb la paciència d’un entomòleg.

By: camino incierto

camino incierto — Thu, 22 Nov 2007 15:42:30 +0000

Yo leo también en solitario, pero a menudo voy hacia mi hija a decirle algo que me haya sorprendido o al terminar el libro y colocarlo en el lugar de los “leídos” siempre comento en voz alta mi impresión sobre él,así que mi hija y mi yerno ya llevan una idea del libro,aunque sea porque no puedo estar callada.
Cuando estaba en activo empezaba mis clases de lengua con una lectura común en voz alta y de vez en cuando dedicábamos algún momento del final de la jornada para leer en solitario y en silencio.Los blogs me están descubriendo nuevos escritores,más puntos de vista y escritores en potencia que ,lleguen o no a publicar , a mí me emocionan como Caterina,como tú,como tantos otros.

By: carmerosanas

carmerosanas — Thu, 22 Nov 2007 13:23:14 +0000

Benvingut, altre cop al món dels blogs!

Jo quan llegia contes o còmics juntament amb els meus fills, am i m’agradava molt fer-ho, habitualment llegíem en veu alta per torns un trosset ells i un trosset jo. Així m’estalviava el despiste de passar pàgina abans d’hora.

By: Ignacio

Ignacio — Thu, 22 Nov 2007 13:12:37 +0000

ja sóc aquí altre cop!

quan jo era més petit recordo llegir els tintins amb mon pare, que era tan despistadot que acabava passant pàgines abans que jo les hagués acabat de llegir, jeje… però sí que és quelcom entranyable, oi?

ara les meves lectures són més aviat solitàries… o no, perquè ara mateix potser hi ha algu més llegint el teu article

aviat tornareu a veure les meves parres!

By: carmerosanas

carmerosanas — Thu, 22 Nov 2007 12:39:40 +0000

Les lectures del textos, a mi també m’agraden, però els disfruto molt més encara si els puc llegir i escoltar a la vegada. Llegint no em distrec mai, només escoltant, a vegades sí.

By: Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau — Thu, 22 Nov 2007 12:35:13 +0000

Jo crec que sobretot la lectura és un acte solitari, però és molt bo comentar després el llibre amb algú, i aquest és un dels objectius dels Clubs de Lectura. D’altra banda, a mi m’agrada molt assistir a lectures de textos a càrrec de persones que en saben i són capaços de fer-nos-les sentir en tota la seva esplendor