Aquest títol del post és en realitat una cita de Manuel de Pedrolo. Jo m’identifico molt amb aquesta frase i he fet diversos intents per a fer que les lectures no siguin sempre i necessàriament solitàries. (Ja ho feia abans de conèixer la cita.)
Ei! que sovint va molt bé que en siguin. Crec que tots els bons lectors estareu d’acord que quan tens un bon llibre no necessites res més i molt menys interferències. A mi també m’agrada molt llegir sola , totalment concentrada i només per a mi. Però de vegades, llegeixo coses que m’emocionen tant, que m’engresquen tant, que em fan rumiar o em fan relacionar la lectura amb allò que he parlat amb algú fa poc… I és en aquests moments que, sovint, he tingut l’impuls o la necessitat de compartir les lectures.
Com he compartit les lectures?
-
Quan èrem molt jovenets llegíem junts el meu marit i jo. No funcionava massa, els ritmes de lectura no acabaven d’encaixar.
-
Recomanant els llibres, de tu a tu, amb els amics reals o aquí en els blogs amb els amics virtuals, (que no pas per això deixen de ser reals). I també llegint els que em recomanen.
-
Subratllant o posant algun senyal en la pàgina del llibre per a cridar l’atenció quan l’altre el llegeixi d’allò que t’ha interessat més.
-
I durant molt temps, deixava notes amb fulls de mida petita, entre les pàgines del llibre. Escrivia allò que el llibre em feia pensar o sentir i els deixava allà. Quan aleshores passava el llibre a algun amic/ga es trobaven els meus paperets, amb la llibertat absoluta de llegir-los o no. Però sempre els acaben llegint. Quan la cosa és inesperada fa molta gràcia. I quan ja és esperada, a vegades es queixen si no ho faig.
I a vosaltres? Us agrada compartir lectures o preferiu la lectura solitària?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Jo per llegir necessito total silenci i tranquilitat. No em veig compartint una lectura, ara un cop acabat cap problema en comentar-lo amb gent i recomanar-lo.
Hola Carme!
Jo prefereixo, a l’hora de llegir, fer-ho en solitari. Però reconec que m’agrada molt poder comentar els llibres que llegeixo amb altres persones i per això sempre procuro recomenar i que me’n recomanin.
No et sembla, però, que els blogs és una altra forma de compartir les lectures? i a més, lectures pròpies la majoria… cosa que encara és més especial!
M’ha fet molta gràcia el que expliques de subratllar perquè ho faig ben sovint… però potser no tant per les persones a qui pugui caure el llibre en qüestió, sinó per mi mateixa. M’agrada, passat un temps, recuperar-lo i amb una sola ullada poder recordar aquelles coses importants que em van marcar.
Lo de les notetes… jeje m’ho apunto, em sembla molt divertit!!!
I per cert, he fet una ulladeta al teu blog i m’agrada… em sembla que m’hi passaré més sovint!!
una abraçada!
Bona tarda, Carme
Jo també necessito una certa tranquil·litat per fruir d’un llibre…
I sóc del parer de compartir-ho a posteriori, un cop acabat… Fer la recomanació, o no, de la seva lectura, intentant sempre aportar motius vàlids a la meva opinió.
Voldria agrair-te la teva visita a les meves “cases” i les teves paraules.
Torna sempre que vulguis.
Les portes sempre son obertes i tothom és ben rebut.
Amb el teu permís, dues coses:
- Obro un enllaç a ca meva fins casa teva.
- Un petonet dolç
Fins ara!
:¬)*
Tens raó Albert, no funciona lleir a la vegada.
iruNa, benvinguda al blog. Sí, sí, la veritat és que m’ha encantat compartir lecures als blogs. Buscar el que m’han recomanat i llegir els comentaris de llibres que ja he llegit, comparar les impressions diferents que un mateix llibre deixa a uns i altres. Sí realment una bona experiència.
Barbollaire, els enllaços són mitja vida (o gairebé tota, en els món dels blogs) Moltíssimes gràcies per obrir-lo. Jo, ara mateix, vaig a fer-ho també. Hi tant que tornaré! no em deixaré perdre els teus poemes així com així. M’hi he trobat com a casa. Un petonet ben dolç també.
Jo crec que sobretot la lectura és un acte solitari, però és molt bo comentar després el llibre amb algú, i aquest és un dels objectius dels Clubs de Lectura. D’altra banda, a mi m’agrada molt assistir a lectures de textos a càrrec de persones que en saben i són capaços de fer-nos-les sentir en tota la seva esplendor
Les lectures del textos, a mi també m’agraden, però els disfruto molt més encara si els puc llegir i escoltar a la vegada. Llegint no em distrec mai, només escoltant, a vegades sí.
ja sóc aquí altre cop!
quan jo era més petit recordo llegir els tintins amb mon pare, que era tan despistadot que acabava passant pàgines abans que jo les hagués acabat de llegir, jeje… però sí que és quelcom entranyable, oi?
ara les meves lectures són més aviat solitàries… o no, perquè ara mateix potser hi ha algu més llegint el teu article
aviat tornareu a veure les meves parres!
Benvingut, altre cop al món dels blogs!
Jo quan llegia contes o còmics juntament amb els meus fills, am i m’agradava molt fer-ho, habitualment llegíem en veu alta per torns un trosset ells i un trosset jo. Així m’estalviava el despiste de passar pàgina abans d’hora.
Yo leo también en solitario, pero a menudo voy hacia mi hija a decirle algo que me haya sorprendido o al terminar el libro y colocarlo en el lugar de los “leídos” siempre comento en voz alta mi impresión sobre él,así que mi hija y mi yerno ya llevan una idea del libro,aunque sea porque no puedo estar callada.
Cuando estaba en activo empezaba mis clases de lengua con una lectura común en voz alta y de vez en cuando dedicábamos algún momento del final de la jornada para leer en solitario y en silencio.Los blogs me están descubriendo nuevos escritores,más puntos de vista y escritores en potencia que ,lleguen o no a publicar , a mí me emocionan como Caterina,como tú,como tantos otros.
No hi ha res més plaent que seure a la vora del foc (ho dic per l’època de l’any que som) amb un llibre entre les mans quan tothom ja està colgat al llit i la casa emet uns lleus cruixits per desempallegar-se de les hores del dia. És un plaer solitari, no tinc cap mena de dubte. Encara que jo també, com algú ha dit per aquí dalt, tinga rampellades d’entusiasme i vulga compartir cert paràgraf amb algú que tinga a prop. A més, jo sóc dels qui llegeix un llibre i, si ho val, el torna a començar i me’l faig meu. I subratlle, sobretot, paraules que destrie amb la paciència d’un entomòleg.
Camino incierto, a mi tambien los blogs me han hecho dscubrir escritores nuevos i los disfruto mucho.
Josep Manel, jo, quan tothom dorm i jo també necessito (com les cases) desempallegar-me de les hores del dia, sovint els meus cruixits acostumen a ser el teclejar de l’ordinador, llegir i escriure tot barrejat. Clar que els llibres es poden tocar, olorar i acariciar, gairebé i això t ambé és tot un plaer. Aquest cap de setmana segur que buscaré la vora del foc i la proximitat dels llibres. Jo també sóc relectora en ocasions. Llegeixo habitualment ràpid, perquè és així com llegeixo i perquè sóc impacient de mena, però quan m’ha agradat, hi torno amb més calma.
Jo sóc de llegir en solitari, això per davant de tot, però naturalment, en ensopegar amb un llibre interessant, no me’n puc estar de recomanar-lo. Això em passa força amb la meva mare, tots dos som malalts de llibres, i quan en llegim un sabem si a l’altre li agradarà o no, i no solem fallar. Mira que no ens relacionem per massa cosa més, però això mai falla, i és una cosa que compartim que m’agrada molt.
Carme! Jo prefereixo llegir sola, a vegades acompanyada de música clàssica, jazz o B.S.O de pel·lícules però instrumentals. Poder parlar i comentar amb algú el llibre o llibres que has llegit tu com l’altra persona és magnífic, encara que sigui a través de la xarxa!
Besades
Llegir amb música de fons, és un plaer fantàstic. Jo tmbé ho faig sovint. I pel que fa a comentar els llibres a través de la xarxa, estic d’acord amb tu que també és magnífic. Besets.