La bellesa ens estira, l’harmonia ens crida, desig d’infinit. Sóc color de fulla, sóc vestit d’un arbre, esdevinc tros de bosc.
Eixamplo els meus límits, m’estenc en l’espai, m’aturo en el temps. M’acull la fageda tapissada de matisos múltiples i indefinibles. L’esperit inquiet vol capbussar-se de ple en allò inassolible. A Morou la vaig trobar: UNA MAR DE TARDOR PER SUBMERGIR-M’HI.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Sin comentarios(casi) …miro,me recreo,leo y sigo recreándome.Bonito para empezar el día.Gracias ,Carme
Veritat que no hi ha colors més bonics que els que pinta la tardor? És cert que altres èpoques de l’any se’n vanaglorien dels seus tints, però la tardor allibera un no sé què de serenor que s’encomana.
Jo crec que la tardor és una de les estacions de més colors juntament amb la primavera. Prefereixo la primavera. La tardor és l’estació que dóna pas a l’hivern i l’hivern… aix, no m’agrada… Però el teu escrit és preciós, com sempre i això fa que m’agrada una mica més la tardor, o al manco que la miri d’una altra manera.
Una abraçada!
m’encanta la tador, i trepitjar-hi les fulles seques el seu soroll sord i alhora cruixent, m’esveren l’ànima.
És fàcil capbussar-se en la tardor, amb aquestes paraules teves.
M’hi vull capbussar, i deixar-me anar.
Ja veig que no sóc l’unica a qui enamoren els colors de tardor.
I la veritat, és tot un plaer compartir-ho amb vosaltres.
Els colors de la tardor son molt macos, però a mi la fi de la calor i el començament del fred em deixa massa trist, estat d’anim sota cero.