Poc a poc,com gotes grosses,
que m’entressin ben endins,
com si la pell fos permeable
Les paraules em transporten
tant lluny en el temps
M’hi reconec, a voltes,
m’hi desconec, a voltes.
Res no rellisca ni passa de llarg.
El vòmit i el perdó
sovint es necessiten
l’un a l’altre.
No hi trobo la impudícia
que et trasbalsa
només
Sortim, tots plegats,
de la confusió travessant-la
ben bé pel mig.
Què hi fa?
Ens retrobarem segur
quan la pluja
estigui feta de bocins de placidesa.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
quan la pluja deix pas al sol queda un olor d’humitat que enamora
salutacions
Una olor que m’arriba ben endins, com si fos olor de felcitat.
Bonic i humit. Travessem la pluja, doncs