No li sobrava pas la feina, però en tenia, cada cop que n’hi sortia una, l’agafava al vol perquè no se li escapés. El trucava un client, (sempre per recomanació d’un altre) i al mateix dia o l’endemà es presentava a casa seva per mirar-se com havia d’anar l’antena i fer el pressupost. El pressupost, l’enviava per mail el mateix dia i l’endemà mateix es presentava a la casa a instal·lar l’antena dalt del terrat o la teulada.
Parlava poc a poc, però amb entusiasme de la seva feina. Donava tantes explicacions com calia o com li demanaven. Tenia fama de ser una mica freaky, perquè sempre estava content i li agradava molt parlar. I quan acabava la feina, tot suat, encara que no fes calor, s’acomiadava content explicant que l’antena o les antenes havien quedat molt bé i que es veurien tots els canals fantàsticament nítids.
I en marxar… sortia al carrer i es mirava content la seva obra, aleshores cridava:
- Señora, venga a verla un momentito. Ya verà usted que bonica nos ha quedado.
La senyora mirava l’antena i malgrat que en un primer moment la veia tan lletja com qualsevol altra antena, en veure la il·lusió del instal·lador començava a mirar-la de sobte amb uns altres ulls i li contestava:
- Té raó, ha quedat bonica.
Què creieu? que és un conte? és fantasia o realitat?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Jo crec que és ben real. Es nota que aquest treballador sent una gran passió per el que fa, i quan la fa ben fet sap que ha creat una obra d’art. Tot depèn dels ulls i el color amb que es miri tot i no tots els ulls veuen el mateix. L’home veu bellesa en una simple antena i, perquè no? És qüestió de saber apreciar les coses i tot té el seu encant…
Jo tinc la impressió de que és una història real, però potser m’equivoco. En tot cas, m’ha agradat molt, és com molt tendre tenir aquesta estimació per allò que hom fa. Una història molt positiva.
si sembla del tot real. ës la il.lusió de qui treballa amb ganes i amb el cor. un escombriaire li pot semblar la seva feina la més maca de totes,sempre que ho faci amb il.lusió i entusiasme.
Si no és real, ho hauria de ser i, de fet, ja n’és de real, perquè tu l’has explicada, i la literatura és tan real com la vida mateixa.
Ho és, ho és, és un senyor de carn i óssos que es comporta d’aquesta manera a la vegada innocent, servicial i atenta. La tele es veu, per fi, amb una imatge nítida i la teulada ens ha quedat molt afavorida.
Gràcies a tots, una abraçada.
Sempre dóna gust trobar gent que li agrada i gaudeix amb la seva feina. Tant de bo tothom pogués viure així.
Saluts!