Na Caterina de No em diguis que és un somni em va proposar, en un altre post meu de fa uns quants dies, de convertir en un mem aquests indrets tranquils on, a vegades, les persones acostumem a trobar-hi refugi. Un indret tranquil, on refugiar-se pot ser un lloc en el seu sentit més literal, però pot ser també un objecte, una història, una persona…
Jo no he pas tingut sempre el mateix lloc com a refugi, n’he tingut molts, depenent de les èpoques, un o un altrre. I han estat diversos, de moltes menes. I vosaltres?
Crec que aquest mem l’he de passar obligatòriament a la Caterina de No em diguis que és un somni , perquè ella n’ és la “culpable”.
I a més a més el passo també a… Josep-Manel de Filant prim … estirada d’orelles virtual.
I també al Miquel Àngel de El temps de seduir-me … per un canvi de tema que em sembla que ell volia… o no…
Una abraçada virtual a tots.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Doncs m’ha agradat molt un comentari que fas, ja que jo sempre he trobat més refugi en les persones que en els llocs. Sempre he sabut trobar la persona que em donaria pau en un moment determinat. Això em donaria per un post, no ho descarto…
Agafo el mem. Sortirà del forn entre avui i demà.
Besades!
Mem idò!!s’eccepta la moció, i moltissimes gracies pel poema. Cap critic hauria pogut expressar millor es que es sa finalitat d’un manat de poemes… Gracies amiga singular. Tu me fais venir ganes d’escriure.
Accepte el meu càstig i agafe el repte. Això em passa per fer entremaliadures, ni que siguen virtuals (seriosament, encantat!).
Xexu, et mereixies que et passés el mem, també… però com que sé que tens feina… no he volgut que et sentissis obligat. Un altre dia!
Espero amb impaciència els vostres llocs de refugi… m’agrada molt com escriviu tots tres: sempre tenim bona entesa amb la Caterina, m’encanten les entremaliadures virtuals del Josep Manel i em sento afalagada de fer-li venir ganes d’escriure al Miquel Àngel.