13.-
Trenant silencis esparraquem la vida.
Veig com canvia la meva pell torbada
embolcall d’altres somnis.
14.-
Perdem els somnis
i no acabem l’espera. Fugim d’estudi,
inventem altres lletres… que moren ran de terra.
15.-
A prop de terra
ens creixen les preguntes, sense resposta.
Van omplint el bagatge i arrosseguen tristesa.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Trenar silencis per veure el que hi té dins la vida… La pell com un embolcall de somnis… Rere les teues paraules s’endevina una profunditat essencial. Són precioses. Per cert, quina bona tria has fet amb el llibre que estàs llegint-te ara: “L’art de viure”.
M’han agradat molt les baules d’avui, tant, que me les he copiades.
El llibre sembla interessant, el que estàs llegint ara, i el Josep Manel així pareix confirmar-ho.
Per cert, és molt possible que la pròxima enquesta la faci sobre els catalans més atractius (al igual que ja vaig fer amb els mallorquins). Una mica de conya i perquè pot semblar divertit. Ja tinc els cinc triats però si en vols proposar algun estic oberta
Besets!