Comentaris a: El viatge a l’amor.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Mon, 05 Nov 2007 23:05:34 +0000

M’alegro que també ho trobeu interessant. Jo si que li trobo.

Jo diria que el pensament i la fisiologia o sigui cos i ment es potencien un a l’altre. Si sents una cosa determinada … augmenta una hormona o en baixa una altra i contrariament si augmenta una hormona fa que sentis una cosa determinada.

El que és segur és que els estats d’ànim es corresponen a uns determinats nivells hormonals.

La testosterona és realment l’hormona que estimula el desig sexual a homes i dones… però en l’enamorament sembla que els sexes tendeixen a equilibrar-se… les dones que habitualment no tenen tanta testosterona l’augmenten i els homes que sempre en tenen ujn nivell més alt es veu que els baixa… potser per trobar-se en un punt més equitatiu, més semblant? Per buscar una fusió més precisa?

Miquel Àngel certament que mana l’ànima, però l’ànima no és el cervell i el cervell no és pura física i química?

Som química, no ho dubteu.

Zel no t’hi trenquis el cap! Deixa-ho córrer!

By: zel

zel — Mon, 05 Nov 2007 22:41:33 +0000

Acabo de tornar a llegir i he descobert que estic de testosterona a zero.
Buahhhh.
Oxitocina? M’ho faré mirar.
Petons

By: msolde

msolde — Mon, 05 Nov 2007 22:04:59 +0000

No som més que química, fills de les estrelles.

By: Miquel Àngel

Miquel Àngel — Mon, 05 Nov 2007 10:59:35 +0000

En de mentres ara esta de moda parlar de la Psico-neuro-immunologia.
Per que serà?

By: Miquel Àngel

Miquel Àngel — Mon, 05 Nov 2007 10:55:49 +0000

Tan cientific es aixó com que el pensament interacciona en les partícules quantiques. Així doncs no doneu rés per sabut , jo em resisteixo a pensar que si penso en una dona es per que tinc les hormones alterades,ep!sols les hormones ?.
No em quedat que es es el meu pensament qui fa alterar les hormones?…
Així doncs nop canvia res ço qui mana es l’ànima el demés es tot “psicosomatic”

By: nina4

nina4 — Mon, 05 Nov 2007 10:28:03 +0000

interessant, jo em pensava que la testosterona també feia que l’home s’inflés com ens passa a nosaltres quan ens enamorem, amb ells quina hormona els estimula?

By: Té la mà Maria

Té la mà Maria — Mon, 05 Nov 2007 08:48:43 +0000

llibre interesant, molt interesant la mosca del vinagre, sempre aprenem coses noves amb el teu blog, quan passi oer una llibreria el posarem a la llista.

salutacions

By: caterina

caterina — Mon, 05 Nov 2007 07:42:55 +0000

Doncs amb el teu escrit m’han vengut ganes de llegir-lo. Punset ens apropa a la ciència com a pocs ho saben fer i de tal manera que tothom ho pugui entendre (clar que en segons quins paràgraf, amb “El viatge a la felicitat”, i jo que sóc de lletres, em perdia una mica).
El que m’agrada d’això és que ens ajuda a entendre que si un/a és rebutjat/ada per la persona que estima no s’ho ha de prendre com si hagués fet res malament, no? Com ara considerar-se avorrit, poc atractiu, etc, de cara a l’altra ésser humà, motius per els quals a vegades ens torturem i que no tenen ni cap ni peus… jeje. Res, era una mica el meu toc d’humor

By: Carolina

Carolina — Mon, 05 Nov 2007 07:01:44 +0000

Gracias por la recomendación! no lo he leido!

El amor o la pasión pueden ser más fuertes muchas veces que la conciencia y la razón…a la vista está de todas las cosas extrañas que se pueden hacer en nombre de estos sentimientos.

Un beso

By: carmerosanas

carmerosanas — Sun, 04 Nov 2007 22:13:02 +0000

Camino incierto: Precisamente, como tu dices, a mi lo que más me interesa es la relación de lo físico, biológico con lo emocional. I en este libro queda bastante relacionado todo.

Xexu, Si mai aconsegueixes dedicar-te a alguna cosa d’aquestes, fes-m’ho saber, em sembla apassionant. Ui! aleshores et preguntaria una pila de coses. I nosaltres que ens pensem que decidim sobre aquestes coses i potser no decidim tant… o no decidim gens? Bé, jo he de creure que una mica sí…

I ja m’he comprat el viatge a la felicitat! Fins aviat. M’alegro de no haver-te de trobar a faltar gaire.