Per la carretera,
voleien les fulles de plàtan,
una com un estel,
una com una ploma,
una com un ocell,
moltes com estornells.
Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
Per la carretera,
voleien les fulles de plàtan,
una com un estel,
una com una ploma,
una com un ocell,
moltes com estornells.
El nostre cervell d’homo sapiens ha desenvolupat una escorça cerebral molt més gran que la dels altres primats. Aquí en l’escorça és on s’ubica la racionalitat. Per a funcionar bé no n’hi ha prou amb la racionalitat. Per a decidir bé, l’escorça cerebral necessita consultar la part de cervell emocional, ja que és aquí on […]
Doncs a part de les lectures i l’opinió dels cièntifics, neuròlegs i psicòlegs… tinc ganes de donar ara mateix la meva visió de la felicitat, que correspon molt a allò que escrivia l’altre dia, però en llenguatge quotidià.
Jo sempre he pensat com Comté-Sponville, que quan busca la felicitat, sempre diu que no pretén com els estoics ser […]
Tant en cervell dels animals com en del cervell dels humans, dins de l’hipotàlem hi ha uns circuits que s’anomenen circuits de recerca. Aquests circuits serveixen per a desencadenar la sensació de plaer i felicitat. És com si premessin un botonet i ja està ens sentim feliços!
Se’n diuen circuits de recerca perquè s’activen quan els animals cerquen […]
16.-
Cerco respostes
que volen dalt dels núvols.
Per abastar-les,
em calen les paraules
que resten amagades.
17.-
Passen els dies
entre hores tranquil.les.
Per abastar-me,
escolto les cigarres
tot fent coixins de ratlles.
18.-
Vanes paraules,
com cigarres que garlen,
uns nous fantasmes
caminen en la fosca però la claror els espanta.
En estudiar les bases de la felicitat la psicologia moderna distingeix dues fonts: el plaer d’una banda i el sentit que dóna a la vida alguna mena de compromís, d’altra banda.
Segons Seligman la felicitat originada en el plaer acaba amb ell. Perquè perduri ha d’estar lligada a aquest sentit que li dóna a la vida él […]
És un llibre ple de tantes coses. Una crítica del Nouvel Observateur diu que val per deu, per vint, per cent d’altres. Em sembla veritat hi ha tantes coses dins que es fa difícil de donar-ne una idea que no sigui parcial.
Me’l va regalar una bona amiga, a la qual la seva mare li havia […]
Regalo unes hores
talment com si fossin meves
i em semblen grosses,
amples i llargues
i malgrat tot ben emplenades.
Visc la resta del meu temps
amb tranquil·litat,
entre la feina i els llibres.
El dia s’accelera imperceptiblement
fins que al final, un enllaç se’m fa difícil:
la feina, el tren, el cotxe i el ball.
A vegades fugiria…
d’allò que sembla més fàcil.
Aquest títol del post és en realitat una cita de Manuel de Pedrolo. Jo m’identifico molt amb aquesta frase i he fet diversos intents per a fer que les lectures no siguin sempre i necessàriament solitàries. (Ja ho feia abans de conèixer la cita.)
Ei! que sovint va molt bé que en siguin. Crec que […]
1- Jo fa deu anys enrera treballava de psicòloga en una escola molt gran i m’hi trobava molt bé amb els companys. Però també tenia la mare molt malalta i va morir fa nou anys.
2- Jo cinc anys enrera vaig començar una època molt feliç que encara em dura.
3- Jo fa un any pensava en preparar un […]
Recent Comments